"peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "alta fulla...arbre, aire en amunt"...

Ronden les coves i les balmes, les pedres fites i les pedres gentils, els gorgs i les congestes... Són genii loci, genis del paisatge, guardianes de les aigües, dels boscos i del cims. Viuen en palaus meravellosos sota terra o a les profunditats dels llacs. Apareixen i desapareixen al seu gust, en un dir: "Peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "Alta fulla... arbre, aire en amunt"...

De la revista narradors i narració

I pronuncien la fórmula d'enlairar-se xemeneia amunt: Altafulla, Vola fulla, La fulla i la flor, en l'aire fulla, fulla sobre fulla, pet sus fulla, vod del cim d'Altafulla...
El nostre rondallari recull un cas d'encanteri de bruixeria, que no és sinó una versió d'un conte d'Apulei: un xicot assisteix d'amagat a una reunió de bruixes; segueix totes les cerimònies i observa com se suquen amb els untets i pronuncien la paraula "altafulla" i es transformen en ocells negres i volen pel cel nocturn. Ell també se n'unta però, en lloc de pronunciar la paraula convinguda s'equivoca i diu "baixafulla" i resta convertit en un ase...
Altafulla... La tradició diu que la vila d'Altafulla és vila de bruixes. Quan el nom ve de l'àrab a-Tahulla... D'altres viles de bruixes són: Llers, Andorra la Vella, Arbúcies ("de Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes"), Centelles, les Guilleries, Vallgorguina, Molins de Rei, Solivella i Vimbodí ("Sarral són tots jueus, aquella gent malvada, / a Solivella, les bruixes, d'on surten les pedregades..."), Bellpuig i Guimerà, Cervera (on encara hi ha el carreró), Cadaqués, Tresserra (al Rosselló)...