11 de setembre de 2007

El Gaià, un riu desgraciat



A l'estiu, algunes vegades el Pep Costurero havia passat per casa, a entrada de fosc, amb una galleda plena de peix de riu. «Baixa una plàtera», deia, i l'omplia de peix fresc acabat de pescar. A casa la padrina arrufava el nas, deien que pescat i fregit es podia menjar, però tampoc no n'érem entusiastes. El Pep havia parat el tremany, una mena de xarxa que es posava d'una banda a l'altra de riu. Des de més amunt, es llençaven pedres, es batia l'aigua per espantar els peixos que fugint del rebombori riu avall quedaven enganxats a la xarxa. El sistema, molt eficaç, estava prohibit i la Guàrdia Civil et requisava el tremany si t'enganxava in fraganti. Però pots comptar les ganes que tenien d'anar pel riu Gaià a aquelles hores, si pensem a més a més que la vigilància a Vila-rodona la cobrien amb bicicleta els civils del quarter del Pont d'Armentera.
És la contra de Josep Santesmases, al Punt.