altrafulla

A partir del llenguatge publicitari, Atsuko Arai ha explorat la forma de reconfigurar les imatges per generar noves relacions d'ubicació dels llocs. En aquest treball Arai ha projectat un poble imaginari, anomenat Altrafulla, sobre la base del poble d'Altafulla.

El projecte "Altrafulla" ironitza, d'altra banda, amb el model d'urbanisme que s'imposa a Occident, un nou paisatge urbà, el de les ciutats monument, ciutats reclam, les ciutats com a escenari i gran decorat per als grans esdeveniments, les ciutats del turisme cultural.

Atsuko Arai, nascuda a Kyoto (Japó) el 1959, resident a Barcelona desde 1994, reinventa Altafulla i la recrea com enclavament turístic d'interès mundial, gràcies a la seva condició de localitat de somni.

Una idea original i atractiva, molt útil per als que desitgin transformar la societat cap a majors cotes de cultura i benestar. Una mostra atractiva, imaginativa, amb tocs de bon humor, que convida a l'espectador a la recerca de la utopia a través de l'art de la fotografia.

El pueblo de Altrafulla

Los orígenes de la población se pierden en la noche de los tiempos. Restos neolíticos, íberos, fenicios, griegos cartagineses y romanos así nos lo indican, si bien los orígenes de la ciudad como tal se remontan al siglo XI. Sus callejones y recovecos conservan el sabor de su historia y mantienen viva su identidad. La naturaleza ha sido benévola con la población, bañada con calidez por el sol y mecida suavemente al ritmo de las olas del mediterráneo.
Se desconoce el origen etimológico de la palabra Altrafulla, si bien el topónimo aparece tempranamente registrada en documentos del siglo XIII. Se han propuesto, sin embargo, diferentes hipótesis : Alter Filium (otro hijo) latino, Al Tafulla (el trozo de tierra) de origen árabe, Altafolio, Otrafulla. Altrafulla se construyó respondiendo a los deseos de los habitantes de la zona, y hoy en día llama la atención del mundo entero gracias a su condición de pueblo utópico.

mor als 93 anys el pintor Josep Buyreu, fill adoptiu d’Altafulla

ARTICLE I IMATGES DEL BLOC DE PAU:

Aquest diumenge s’acabà d’extingir i l’han enterrat al cementiri de Montjuïc, al nínxol del seus pares aquest matí de Nadal. Data sempre associada a la mort del President Macià; i val a dir que Buyreu rebé la medalla honorífica que porta el nom del primer restaurador de la Generalitat el 1931 de mans del President Pujol el 1989.
En el paisatge artístic d’Altafulla, Buyreu signa els dibuixos castellers de les plaques de la plaça del Pou. En la història cultural altafullenca de la represa durant el franquisme i la normalització amb la recuperada democràcia, Buyreu n’és una figura cabdal: dins el cenacle que a principis del seixantes reunia el jove Martí Royo i el seu pare; Albert Boronat, Joan Vives i Isidre Virgili. Durant el setantes, com a pintor del paisatge altafullenc que exposà a l’Ateneu de BCN el 1974, i com a entregat padrí dels Castellers d’Altafulla. Féu el pregó de la FM de sant Martí de 1984 i el cartell de la de 1987.
El 1995, commemorat el seus 80 anys i en l’estela de la seva designació com a fill adoptiu, vam constituir els Amics de Buyreu que edità un preciós llibre il·lustrat, d’on hem manllevat la petita antologia fotogràfica. El darrer acte de Buyreu a Altafulla s’escaigué el gener de 2005 per acompanyar-lo en els seus 90 anys.

Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!.

Amb aquesta frase solia començar les classes el catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
El proper 18 de novembre farà tres anys de la mort de Miquel Porter i Moix a Altafulla.
L'historiador del cinema va néixer el 1930 a Barcelona, va aficionar-se ràpidament al cinema perquè el seu pare, el famós llibreter Josep Porter, el portava cada dissabte al cinema amb els seus germans perquè a casa no hi havia calefacció. D'adolescent li van regalar una càmera Paillard i va començar a filmar-ho tot.
De gran es va aficionar a comprar pel·lícules antigues al mercat dels Encants i també revistes, llibres i càmeres, des de llanternes màgiques que feien la delícia dels petits fins a projectors professionals per a admiració dels més grans. Allò es va convertir en CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), l'embrió de l'actual Filmoteca de Catalunya, entitat de la qual ell mateix enfou màxim responsable durant un temps.
Porter Moix fou catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, on va impartir classe durant trenta anys. Els cursos els començava habitualment amb la frase: Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!. Publicà diversos llibres, preferentment sobre el cinema català.
A banda de la seva dedicació en favor de la recuperació del patrimoni cinematogràfic i la docència a la universitat, també va estar lligat a moltes altres iniciatives culturals. Fou un dels fundadors del moviment de renovació de la llengua catalana, Els setze jutges, del qual van sortir figures com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. Amb el número 1 del grup, va editar un elapé el 1962, Miquel Porter canta les noves cançons, on cantava amb una marcada influència de la cançó francesa de l'època.
Miquel Porter Moix es va significar en la participació en tota mena d'activitats d'oposició a la dictadura franquista raó per la qual va ser detingut en diverses ocasions, per catalanista, i tancat a la presó de Lleida.
«Som Els Setze Jutges perquè volem donar a través del títol una locució ben catalana. En segon lloc, és una qüestió de fons, volem ser irònics. Diem sempre que la nostra cançó és una crònica tendra i irònica del país. En tercer lloc, hi ha el nombre. No som pas setze, volem arribar a ser setze, però quan siguem seixanta, que algun dia arribarà, ens direm Can Seixanta, i molts anys després potser serem milers i aleshores se'ns dirà La Tornada dels 10.000.»
Amb aquestes paraules de Miquel Porter i Moix es van presentar els Setze Jutges, que van agafar el nom d'un joc de paraules molt popular als Països Catalans. El van fundar el 1961 Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Remei Margarit amb la cançó francesa com a referència, la inspiració de Lluís Serrahima i la voluntat de normalitzar l'ús del català en el món de la música moderna i preservar la identitat catalana en ple franquisme.
Els Setze Jutges i la cançó catalana, molt més enllà d'un sentit estrictament artístic, van ser l'eina perquè els Països Catalans recuperessin l'autoestima que Franco els havia arrabassat.

L'enhorabona..!

Tornem a estar desbordats gràcies a la vostra inestimable col·laboració. El cert és que tots els membres del Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla estem més que satisfets i podem dir ben alt i ben clar que una vegada més s’han acomplert les expectatives i ens han arribat contes de tot els territori de parla catalana: només en ha faltat l’Alguer i el Rosselló, (a veure si l’any que ve algú s’anima!)
És important destacar que el Premi Altafulla de Narrativa Curta ja ha arribat pràcticament a tots els racons del nostre país; des de petits nuclis amb pocs habitants, fins a grans àrees metropolitanes. El nombres de contes que hem rebut en aquesta desena edició ja supera la setantena.
Tenim narracions que ens heu fet arribar des de Maó i Mallorca, a les Illes; d’altres procedents de Xerta, a les Terres de l’Ebre; també, i com ja és habitual, de Barcelona i la seva àrea metropolitana i de Picassent, al País Valencià.
Enguany també hi ha narracions procedents de Sant Vicenç dels Horts; Manresa; Girona; Tarragona; Vilanova i la Geltrú; Sitges.... (per citar-ne algunes) i, naturalment, d’Altafulla.
Moltes gràcies a tots i a totes, i que hi hagi sort!
Us volem recordar que ara farem un sopar on els membres del jurat (Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla), deliberaran per escollir l’obra guanyadora de la present edició.
El veredicte el farem públic el dissabte 1 de desembre, ( si no hi ha cap canvi de darrera hora). Serà tres caps de setmana després de la nostra Festa Major d’Hivern, a la que esteu tots convidats.
Per nosaltres és molt especial haver pogut celebrar amb tots vosaltres deu anys de premi i us volem convidar a la presentació. Serà a les 8 del vespre, i en algun lloc que ja us anunciarem més endavant. Com us podeu imaginar, estem preparant un acte especial al que convidarem autoritats ( de la Generalitat i de l’Ajuntament). També fem extensible la invitació als que en alguna de les deu edicions anteriors heu guanyat o participat al premi, gràcies a tots.
Recordem que el premi compta amb un import de 400 euros i la publicació de l’obra.


Fins aviat!

El Gaià, un riu desgraciat

A l'estiu, algunes vegades el Pep Costurero havia passat per casa, a entrada de fosc, amb una galleda plena de peix de riu. «Baixa una plàtera», deia, i l'omplia de peix fresc acabat de pescar. A casa la padrina arrufava el nas, deien que pescat i fregit es podia menjar, però tampoc no n'érem entusiastes. El Pep havia parat el tremany, una mena de xarxa que es posava d'una banda a l'altra de riu. Des de més amunt, es llençaven pedres, es batia l'aigua per espantar els peixos que fugint del rebombori riu avall quedaven enganxats a la xarxa. El sistema, molt eficaç, estava prohibit i la Guàrdia Civil et requisava el tremany si t'enganxava in fraganti. Però pots comptar les ganes que tenien d'anar pel riu Gaià a aquelles hores, si pensem a més a més que la vigilància a Vila-rodona la cobrien amb bicicleta els civils del quarter del Pont d'Armentera.
És la contra de Josep Santesmases, al Punt.

"peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "alta fulla...arbre, aire en amunt"...

Ronden les coves i les balmes, les pedres fites i les pedres gentils, els gorgs i les congestes... Són genii loci, genis del paisatge, guardianes de les aigües, dels boscos i del cims. Viuen en palaus meravellosos sota terra o a les profunditats dels llacs. Apareixen i desapareixen al seu gust, en un dir: "Peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "Alta fulla... arbre, aire en amunt"...

De la revista narradors i narració

I pronuncien la fórmula d'enlairar-se xemeneia amunt: Altafulla, Vola fulla, La fulla i la flor, en l'aire fulla, fulla sobre fulla, pet sus fulla, vod del cim d'Altafulla...
El nostre rondallari recull un cas d'encanteri de bruixeria, que no és sinó una versió d'un conte d'Apulei: un xicot assisteix d'amagat a una reunió de bruixes; segueix totes les cerimònies i observa com se suquen amb els untets i pronuncien la paraula "altafulla" i es transformen en ocells negres i volen pel cel nocturn. Ell també se n'unta però, en lloc de pronunciar la paraula convinguda s'equivoca i diu "baixafulla" i resta convertit en un ase...
Altafulla... La tradició diu que la vila d'Altafulla és vila de bruixes. Quan el nom ve de l'àrab a-Tahulla... D'altres viles de bruixes són: Llers, Andorra la Vella, Arbúcies ("de Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes"), Centelles, les Guilleries, Vallgorguina, Molins de Rei, Solivella i Vimbodí ("Sarral són tots jueus, aquella gent malvada, / a Solivella, les bruixes, d'on surten les pedregades..."), Bellpuig i Guimerà, Cervera (on encara hi ha el carreró), Cadaqués, Tresserra (al Rosselló)...

Salvem el Gaià..!

Aquest dissabte 8 de setembre es fa la presentació de les noves propostes de Salvem el Gaià a la desembocadura del riu. Els organitzadors esperen que hi hagi força representació dels veïns i veïnes de la subcomarca del Baix Gaià, també des de les diferents entitats que treballen a la zona i en especial, esperen la presència dels representants de l’arc polític de la comarca. De fet, segons asseguren els organitzadors, ja hi ha polítics que han confirmat la seva presència.

Tothom que hi vulgui prendre part ha de saber que s’han quedat a les 9 del matí davant del centre cultural de El Catllar per anar fins a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya. La comitiva s’aturarà per esmorzar a Querol, on hi ha prevista una trobada amb membres de la plataforma, Salvem el Querol.
Per prendre part en l’activitat, de cara a coordinar l’excursió fins a les fonts, cal enviar un correu electrònic a aquesta adreça: jsmbaixgaia@hotmail.com

Per últim, us podeu baixar el cartell de l'acció perquè el reenvieu, enganxeu, etc.

L'autor és el Joan Carles de la Riera.

També podeu veure l'anunci que n'ha fet el Jordi de la Torre.

El dimecres 5 i dijous s'ha quedat 5 de la tarda a l'AUCA de Torredembarra per fer les banderes de l'acció del dissabte. S'han de fer i pintar unes 60 banderes blaves.

Altafulla abans de la guerra

Aquest és l'aspecte que tenia l'interior de l'església d'Altafulla, i més concretament l'altar d'una de les capelles, l'any 1924.

És només una de les moltes fotografies del poble que trobareu en el fons de la Biblioteca de Catalunya. La imatge, de la mateixa manera que la que veieun al capdamunt del blog, és de Josep Salvany i Blanch ( 1966-1929)

La resta de d'instantànies als Fons Fotogràfic Salvany. Memòria Digital de Catalunya.

Un altra mostra:

el mosquit tigre de nou

Com ja es va publicar en un post d'aquest blog el 16 de juliol ( fa més d'un més) el mosquit tigre s'està propagant de forma molt ràpida a Altafulla. Aquest dies, fins i tot, hon han fet públic als informatius d'Antena 3, i al Periódico de Catalunya.

Ara només cal que les autoritats competents (DP Medi Ambient ) facin alguna cosa al respecte.
Com ja es va dir en el seu moment, un dels focus de propagació, i el lloc on crien les larves, és el cementiri del poble.
En cas que el poble tingués els mateixos recursos que l'Ajuntament de Cerdanyola, hauria pogut contractat una empresa per fer tasques de prevenció i control del mosquit tigre, com ja ho han fet aquest estiu a la ciutat del Vallès.
A Cerdanyola la presència d'aquest mosquit es remunta a l'estiu del 2004 i el 2005, (com Altafulla) ja s'hi localitzaven poblacions estables. Des d'aleshores el mosquit ha causat moltes molèsties als ciutadans a causa de les fortes picades que provoca. L'empresa encarregada de la prevenció, Argelaga Serveis Ambientals SL, visitarà la població afectada, farà reunions i avisos informatius. La campanya es farà durant l'època de més proliferació d'aquesta espècie invasora, entre el mes de juny i el novembre.

L'ACA estudia usar aigües depurades de l'EDAR per a millorar el cabal del tram baix del Gaià

L'Agència Catalana de l'Aigua ha impulsat una nova manera de prendre decisions sobre com assolir la recuperació del bon estat ecològic dels rius, els aqüífers i el litoral de Catalunya a través d'un model participatiu.
Així, des de setembre de 2006 fins a mitjans d'aquest any, ha fet 18 sessions sobre les conques dels rius Gaià i Francolí i 33 del Ter superior, en les quals hi han col·laborat prop de 900 representants d'ajuntaments, entitats ecologistes, i organitzacions socials i sindicals.
Amb aquests processos, els assistents han pogut presentar les seves propostes per millorar, entre altres coses, la depuració de les aigües urbanes i industrials, i la recuperació de l'espai fluvial.

A través d'aquestes trobades, en les quals van tenir una part activa diversos col·lectius de la demarcació que treballen des de fa temps en l'optimització dels recursos hídrics, (com l'Hort de la Sínia, Unió de Pagesos, el GEPEC i Mediterrània CIE), l'Agència va voler escoltar les seves experiències.

Malgrat que encara hi ha una vintena de propostes que han quedat pendents que se'n determini la viabilitat, ja n'hi ha una quarantena que han aconseguit el vist-i-plau. D'aquestes, dins l'apartat d'iniciatives per reduir la contaminació urbana i industrial que s'han inclòs en el programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005), en destaquen l'elaboració de convenis que planifiquin la dotació de serveis segons els creixements urbanístics.
L'Agència reconeix la falta de plantes de compostatge adequades per al tractament de fangs en punts propers a les EDAR (tot i que cal recordar que el PSARU en preveu la instal·lació de sis de noves a la demarcació), així com la millora de la d'Altafulla. En els documents de resolució tampoc s'obvia la necessitat d'implantació de mesures que minimitzin la incidència dels episodis de pluja en la qualitat del medi receptor amb la col·locació de més tancs de retenció d'aigua. I ja com a accions amb voluntat continuista, s'optimitzarà la informació disponible de l'estat de les aigües superficials, subterrànies i litorals, a més de reforçar la inspecció de qualsevol abocament a les lleres (fent la seva corresponent tipificació en una base de dades quan en sorgeixin de nous).


D’altra banda, l'ACA ha començat la redacció dels Plans Zonals d'Implantació de Cabals de Manteniment (Pzicm) de l'Alt Ter i del Gaià amb l'objectiu de tenir-los acabats abans de finals d'any. Un treball que té com a objectiu aconseguir un bon estat ecològic de les masses d'aigua abans del 2015, tal com s'ha fixat el Departament de Medi Ambient. En aquest sentit, està en marxa un projecte promogut conjuntament entre la mateixa ACA, el Consorci de l'Aigua de Tarragona (CAT) i l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per promoure cicles tancats d'aigua i la seva reutilització a les estacions depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou. Es contempla, a banda, la possibilitat d'usar aigües de l'EDAR d'Altafulla per a millorar el cabal del tram baix del Gaià.

el centre d'interpretació dels Munts pren forma

Els arquitectes han presentat el projecte de construcció d'aquest edifici de divulgació del jaciment.

Noticia de Carina Filella ( El Punt )


Els arquitectes Estanislau Roca i Ramon Sastre són els responsables del projecte executiu del nou centre d'interpretació de la vil·la romana dels Munts, un edifici situat a la mateixa entrada del jaciment que servirà per divulgar la que es considera «una de les vil·les romanes més importants d'Hispània», segons Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'edifici tindrà dues plantes i es caracteritzarà per la seva «simplicitat de formes» i per la seva sostenibilitat, ja que hi haurà plaques solars i també s'hi recollirà l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit per regar l'hortus de la vil·la.
Els dos arquitectes, juntament amb el director del MNAT, Francesc Tarrats, ja han presentat el projecte del centre d'interpretació al consistori d'Altafulla, encapçalat per Francesc Farré. De moment encara no hi ha data d'inici de les obres, tot i que la primera fase, pressupostada en aproximadament 500.000 euros, podria estar enllestida l'any que ve.
L'edifici, que ha de servir per donar les claus de lectura de la vil·la romana dels Munts, se situarà en el punt d'entrada al jaciment. De fet, «el mateix edifici serà la porta d'entrada i de sortida del recinte», segons Estanislau Roca. L'edifici, d'aproximadament 1.200 metres quadrats, tindrà dues plantes i es caracteritzarà per les formes simples i «minimalistes», i en destacaran les dues gran vidrieres, que permetran veure les restes romanes des del recinte. A la planta inferior s'hi situaran els tallers, magatzems i altres serveis per als investigadors, i a la planta superior hi haurà una sala d'actes i una gran sala museogràfica amb una exposició permanent que explicarà les característiques d'aquesta vil·la romana que va tenir sis segles d'ocupació estable (segle I-VI/VII), a través de suport gràfic i documental, maquetes, reconstruccions de les troballes i peces originals, que ara es conserven i s'exposen al MNAT.
Construït amb formigó blanc autocompactable, els arquitectes han volgut que fos un edifici sostenible, per la qual cosa s'equiparà amb plaques solars tèrmiques horitzontals. A més, intentaran recollir l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit (situat a la planta inferior del centre) i que servirà per regar l'hortus (jardí) de la vil·la romana.
La construcció del centre d'interpretació de la vil·la dels Munts és fruit del conveni que van signar l'any 2005 el MNAT i l'Ajuntament d'Altafulla a través del qual es va impulsar un pla director que marca les línies d'actuació en tres aspectes: recerca, conservació i adequació de les restes i la seva museïtzació i difusió. És en aquest darrer apartat que s'inscriu el projecte del centre d'interpretació, per a la realització del qual ha col·laborat l'empresa residencial Balís. L'equipament és, segons Francesc Tarrats, «necessari per acabar de motoritzar tota una dinàmica en la qual els Munts és molt propícia, pel que fa als visitants i el nom i prestigi per a l'arqueologia de Catalunya».
El pla director del jaciment inclou altres actuacions, des d'intervencions arqueològiques fins a la creació de diferents itineraris de visita.

TROBALLES IMPORTANTS
Les intervencions arqueològiques dutes a terme en els últims anys al jaciment han estat del tot fructíferes. Fa dos anys, per exemple, es van descobrir les restes d'un mitreu, un edifici de planta rectangular dedicat al culte oriental, que supera en grandària el de les termes de Caracalla, a Roma

la milor orquestra filharmònica de Polònia actua a altafulla

L’Artur Rubinstein actua el dilluns 6 d’agost a Altafulla. Es tracta d’una de les més prestigioses orquestres filharmòniques de Polònia. Des de la seva fundació el 1915, a Lodz, pel director Tadeus Mazurkiewicz i el gran violinista P. Klecki com a concertino, la Filharmònica ha recorregut un llarg camí, convertint-se en una de les més importants orquestres de l’Europa de l’Est.
L’alt nivell dels músics de Lodz va originar que la tercera part de l’Orquestra Filarmònica d’Israel es formés l’any 1936, per mediació del gran violinista Bronislaw Hubermann, amb músics vinguts directament de Lodz.
Es pot dir, que l’Orquestra Filharmònica d’Israel no té només origen polonès sinó, mes concretament, de Lodz.
Després d’actuar en innombrables ocasions amb Artur Rubinstein, va obtenir el reconeixement del gran pianista en acceptar, el 1984, ser president d’honor de l’orquestra i concedir-li el seu nom de forma exclusiva.
La Filharmònica Artur Rubinstein ha realitzat gires per Txecoslovàquia, Alemanya, Itàlia, Rússia, Bulgària, França, Holanda, Espanya, Àustria, Israel, Japó i els Estats Units, ara es podrà escoltar a Altafulla.
També ha participat en els festivals de Varsòvia, Frankfurt, Amalfi, Lourdes, Milà, Salzburgo, Kopenhagen i París.

El director de l’orquestra és Horst Sohm.

Va néixer a Möhringen, a Alemanya. Durant la celebració dels Jocs Olímpics “Barcelona 92” va estrenar l’obra “Concert d’Empúries” del compositor Eduardo Rincón, dedicada amb motiu de l’arribada de la torxa olímpica a Empúries.
Durant les temporades 2002 a 2005 va dirigir l’Orquestra de Cambra de Bratislava, la Simfònica d’Omsk, a Rússia, la Camerata Instrumentale de Berlín i l’Orquesta Simfònica “Ciudad de La Línea”.
El 2006 va dirigir també l’Orchestre de Chambre Français de Paris, la Mozart Festival Orchestra i, finalment, la Filharmonia d’Arthur Rubinstein.

El concert tindrà lloc el dilluns 6 d’agost, dins del Cicle de Concerts d’Altafulla. L’Artur Rubinstein interpretarà peces de Glick, Mozart i Händel, entre d’altres.
L’actuació serà en el marc incomparable de la plaça de l’Església, al Nucli Antic, a les deu de la nit. Les entrades valen 15 euros.

El divendres, dia 10 d’agost, arriba l’altre gran concert del Festival de Veus, amb l’actuació del Cor de Kíev amb un programa de música sacra i profana d'Ucraïna i sota la direcció de Mykola Hobdych.
El diumenge 12 d’agost tindrà lloc el Concert de The Scholars Baroque Ensemble, que interpretarà, “Les Vespres de Monteverdi”.

Apareix un nou brot de mosquit tigre a Altafulla (aedes albopictus)

Apareix un nou brot de mosquit tigre (Aedes albopictus) a Altafulla. En aquest cas els focus s’ha trobat a la urbanització de Sant Antoni, prop del cementiri, els experts consideren que els gerros d’aigua de les flors del cementiri els ofereixen un hàbitat ideal.
A Catalunya es va detectar per primer cop el 2004, des de llavors ja s’ha estès per diverses poblacions, una vintena llarga i els biòlegs asseguren que s’escamparà irremeiablement.

El mosquit tigre no és transmissor de malalties, però pica de manera reiterada.

El mosquit tigre va arribar segurament amb algun carregament de l’est asiàtic i es reprodueix tan ràpidament que no es pot parar. A Catalunya es va detectar per primera vegada a Sant Cugat del Vallès i d’aquí s’ha anat estenent per les comarques del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i últimament ja hi ha hagut queixes de picades al Maresme. També se n’han trobat a Tortosa, a banda d’Altafulla.
El dilluns, 16 de juliol, un tècnic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, procedent de Barcelona, va venir a Altafulla per recollir dos exemplars que un veí del poble havia capturat i guardava congelats. El Departament ja es va possar en contacte amb l’Ajuntament per fer, properament, una campanya d’enviament massiu de quadríptics informatius a la zona de Sant Antoni, on van aparèixer els exemplars.

És un mosquit àgil que s'amaga típicament a les parts ombrívoles de bardisses. És actiu sobretot de dia, a primera hora del matí i abans de fer-se de nit; la seva activitat és principalment a l'exterior de les cases, tot i que també hi entra. Tenen un radi de vol i d'acció relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria com a màxim).

Repercussions per a la salut:

Les femelles d'aquesta espècie produeixen molèsties provocades per l'elevat nombre de picades que fan, les quals els proporcionen aliments per al desenvolupament dels ous.


Per eliminar els punts d'aigua susceptibles a la cria d'aquests mosquits cal:

Cobrir, buidar o posar boca avall qualsevol recipient que estigui a l'exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, etc.
Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d'aigua de pluja setmanalment.
Tapar o cobrir amb tela mosquitera espessa els recipients d'aigua que no es pugin treure, de forma que els mosquits adults no hi puguin posar els ous.
Treure els plats de sota els testos, i si no és possible, buidar-los quan l'aigua s'hi acumuli.
Canviar l'aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua acumulada per evitar que hi creixin larves.
Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, eliminant qualsevol obstrucció al flux d'aigua.
Mantenir el terrenys exteriors anivellats, per tal que l'aigua corri. Cobrir forats i depressions on s'hi pugui acumular aigua.
Mantenir cobertes les piscines mentre no s'utilitzin.
Buidar les piscines de plàstic, inflables o similars cada 3 o 4 dies i, si no s'han d'utilitzar, retirar-les.
Vigilar els abeuradors d'animals: canviar l'aigua dels plats d'animals domèstics sovint i vigilar els abeuradors per tal que no s'hi desenvolupin larves.
Vigilar les basses petites: si és possible buidar-les setmanalment, si no, depenent del seu ús, serà aconsellable tapar-les i col·locar-hi tela mosquitera.
Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d'aigua estiguin degudament coberts.
Tapar els forats dels troncs i branques, omplir-los de sorra o vigilar que no s'hi acumuli aigua.
Evitar la presència continuada d'altres objectes que en general puguin acumular aigua de pluja, com ara joguines sense utilitzar.

Noticies relacionades. Cerdanyola del Vallès contracta una empresa per prevenir i controlar el mosquit tigre. http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=204751

Altafulla inspira el darrer llibre de Pep Puig

El desig, els records i el laberint del llenguatge conviuen en la darrera novel·la de Pep Puig«Les llàgrimes de la senyoreta Marta» relaciona un adolescent amb una mestra.


El desig com a motor, els records des de la ironia i l'elasticitat del llenguatge, que possibilita la contradicció i la reinvenció del passat, són alguns dels elements que animen la segona entrega de la trilogia de Pep Puig, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries).
L'obra, ambientada en un imaginari poble mediterrani, tracta d'una relació entre un adolescent i la seva mestra d'escola, en un procés d'aprenentatge sexual i moral, rememorat en forma de novel·la vint anys després per ell.
Pep Puig i Ponsa va néixer a Terrassa el 1969 i viu a la Nou de Gaià.

L'acció està situada en un poble mediterrani inventat, el Garrober, tot i que no amaga el seu vincle amb Altafulla. «En aquests pobles tothom sent el pes del nom, com ara en Pau, que és de cal Sabater. Per això marxa. Li pesen massa les arrels». El més trist, però, és que quan torna al seu poble s'adona que els habitants estan contents de viure-hi: «Al final és allò de dir, fem el que fem, serem uns insatisfets.»

Llegir noticia sencera publicada per V. Gaillard al Punt el 04.07.2007:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2466647

Ja tenim gat de foc

Aquest dissabte hem pogut veure en la seva primera actuació el Gat de Foc d'Altafulla. La nova bèstia de foc tradicional va sortir acompanyada per altres elements del bestiari (domèstic) popular, hi havia altres gats i també els Diables d'Altafulla, als que els felí acompanyarà en les properes actuacions de la seva història.










Ha estat gràcies a l'esforç de moltes persones que de forma anònima han possat el seu granet de sorra ( a les guardioles repartides pel poble), també a la feina de persones amb noms i cognoms i al suport de les institucions, les que hi han abocat diners, s'entén.
Un d'ells, l'artífex de la idea, Joan Carnicer, es mirava aquest dissabte la criatura des de dalt el balcó de l'Ajuntament, acompanyat pel també nou alcalde, Francesc Ferré, i l'espiker que no va oblidar cap detall d'aquells que tegeixen el dia a dia d'un poble com el nostre: que si el pitxa curta, les referències al fum de la pipa del Marcel Socies, etc, etc. M'han dit que el dia que es va fer l'homenatge al Barça a Altafulla el Pepe va fer un discurs que tothom va quedar meravellat, i no és conya.
El Gat de Foc, aquests 35 quilos d'emocions d'un poble que l'ha vist nèixer, serà ja, a partir d'avui, el nostre Gat de Foc, el de tots els atafullencs i altafullenques.







Visca el Gat de Foc i, per molts anys que el poguem veure tots plegats..!




Aquest parell són membres del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla. Com podeu comprovar pel color de la camissa del Toni ( lila dels castellers pels que sigueu de fora vila ), tenim infiltrats en d'altres entitats.

Avui és el dia del gat de foc!

Altafulla presentarà aquesta tarda de dissabte la seva primera bèstia: el Gat de Foc d'Altafulla

El bestiari festiu domèstic està d'enhorabona, el proper 30 de juny s'estrena el Gat de Foc d'Altafulla. L'acte, emmarcat en la 7a Fira de les Bruixes, tindrà lloc a la plaça del Pou cap a les 19.15 h amb la presentació del Gat. A les 20.00 h, el nou element estrenarà el seu ball propi ("El Ball del Gat", amb música del graller Joan Blanch Cañellas i coreografia de Margarida Aniorte i Josep Maria Ferré) i, després de sopar, cap a les 23.00 h, s'estrenarà oficialment la bèstia en el correfoc, en què també participarà el Drac del Morell, fet pel Martí Royo, i com a homenatge en el desè aniversari de la seva mort El Gat de Foc d'Altafulla és obra de Marcel Socias Caballé (autor, entre altres, dels gegants i el Cavallet de Mar de l'Hospitalet de l'Infant), que ha comptat amb l'ajuda de Xènia Quialós.
La figura és de fibra de vidre, i la seva estructura metàl·lica interna ha estat elaborada per Alfer, de la Riera de Gaià. Els vestits, disseny, patró i decoració ha anat a càrrec de Marga Badia, i la costura per part de Lola Hernández Parra. La nova bèstia acompanyarà a partir d'ara al Grup de Diables d'Altafulla en totes les seves actuacions. Altres gats existents dins el panorama festiu català són el Gat del barri Sant Miquel d'Olot i la Martineta, el gat mesquer volador de Cerdanyola de Vallès.

Més informació: http://www.altafulla.cat/

Aquí teniu el programa de la nit de bruixes:
http://www.altafulla.cat/Nit_bruixes.pdffulla.cat/Nit_bruixes.pdf

Recull de premsa:

http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=20404&sec=1

viI·la romana dels munts

El Museu Nacional Arqueològic defineix la Vil·la Romana dels Munts com un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria, amb un dilatat període d'ocupació (segles I al V dC). Ho fan possible les característiques de les seves restes arquitectòniques i dels seus elements ornamentals (escultures, mosaics, capitells, etc.)

El conjunt disposa d’un passadís porticat que constitueix l'eix vertebrador d'un complex projecte arquitectònic en què s'articulen els diferents àmbits funcionals de tipus residencial (termes, habitacions, etc.) i agrícola.
Aquesta joia, que forma part del conjunt de Tarraco declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, podria esdevenir un dels principals pols d’atracció del poble d’Altafulla.
Ara que tenim un nou equip de govern, es podrien refer antics ponts de comunicació amb el Museu Nacional Arqueològic ( i especialment amb el seu director, Francesc Tarrats y Bou ) per fer, a banda de les visites guiades de Caius i Faustina, altres activitats la resta de l’any.

També seria una bona idea senyalitzar millor l’existència del conjunt, especialment en els vorals de l’actual i flamant passegi de la nacional 340. Es cert que hi ha un rètol, però fixar-s’hi és gairebé un miracle.

No en va, tenim un diamant en brut que algú es dignarà a polir algun dia i llavors tots lamentarem no haver-ho fet abans.


















Si en voleu més informació de la vil·la: http://www.tarragona.cat/patrimoni/tarracometamorfosi/pdf/16.pdf



I en aquest altre lloc descobrireu les troballes més importants fetes a la Vil·la d'Altafulla. http://www.udel.edu/leipzig/texts2/elc22027.htm

l'església acomiada Altafulla

L'església acomiada Altafulla:

Article sencer: http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/23/hoy/pdf/Portada.pdfhttp://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/23/hoy/pdf/Portada.pdf

Buscant informació sobre el poble n'he trobat una que m'ha cridat l'atenció.
Resulta que a Panamá, fins fa cinc anys, perquè el van assassinar, va viure un capellà anomenat Altafulla. La història de Jorge Altafulla no deixa de ser sorprenent.

Tria de premsa:
Panamà, 22 de mayo de 2002

Gracias monseñor Jorge Altafulla.

Ahora que mataron a monseñor Jorge Altafulla prefiero buscar consuelo en su vida, y no en las razones de su muerte. Porque, en caso de que la policía y los investigadores den con el asesino, no creo que se encuentre explicación para que alguien acabe con una mente brillante e instruida. Será siempre inexplicable la pérdida de un buen pastor. De Jorge Altafulla vale la pena hablar.

Quiero referirme a él, porque he escuchado a gente hablar de “las extrañas circunstancias de la muerte del padre”, cuando la delincuencia y la violencia en Panamá no tienen nada de extraño. Yo diría que la cotidiana violencia cobró la vida de un hombre poco común. Seguramente no soy el más apropiado para decir demasiadas cosas de él. Porque él reunía muchas características que hacían difícil conocerlo completamente. Allá en San Miguelito aprendimos a quererlo a pesar de su carácter reservado y del tono elevado de sus palabras. Una vez le escuché decir que el sentimiento es solo una parte de la dinámica del amor. Decir eso en San Miguelito tiene su mérito, especialmente por la personalidad tremendamente cálida y afectuosa que caracteriza a la gente de la parroquia....

...Su nombramiento como obispo por parte del papa Juan Pablo II, reconoció su dedicación sacerdotal y sus conocimientos. Recuerdo todo el regocijo y fiesta que generó su designación en Cristo Redentor. Durante los años de verdadera crisis económica a finales de los 80, animó a hacer las ollas comunes y las acciones de solidaridad con los más pobres. Lo recuerdo por su sinceridad al hablar. Se situó en medio de las diferencias políticas evidentes en San Miguelito, durante y después de la invasión en momentos de tensión e incomprensión. También lo escuché decir que el sacerdote no busca aplausos....

...Me sorprendió escuchar a monseñor Altafulla decir que desde el catecumenado, la búsqueda de Dios es un camino hacia abajo. Que es una búsqueda en lo más hondo y profundo de nuestro interior, un encuentro crudo con todo lo que somos por dentro, todo... Si voleu accedir a l'article d'aquest periodista de Panamà.

http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/22/hoy/opinion/566156.html


Uns dies després de la publicació de l'article es detenia el presumpte autor de l'assassinat de Jorge Altafulla.

Marcos Manjarrez Davis confesó que asesinó al sacerdote Jorge Altafulla porque éste lo llamó “negro” y le truncó sus esperanzas de ser sacerdote, según la declaración indagatoria del imputado leída en el juicio que se inició ayer en el Segundo Tribunal de Justicia. Manjarrez declaró que el día de los hechos cuando le pidió a Altafulla que lo atendiera, éste le dijo de forma grosera: “todos ustedes los negros son la misma vaina” y agregó que luego el religioso intentó golpearlo.


El proceso penal contra Manjarrez dio inicio ayer en horas de la tarde ante un lleno completo en la sala de audiencias del Segundo Tribunal, luego de conformarse el cuerpo de jurados que quedó integrado por cinco mujeres y tres hombres. El ex seminarista vestía un pantalón oscuro, una camisa azul y un abrigo amarillo. En todo momento mantuvo su vista fija en el jurado de conciencia. Dentro de la declaración indagatoria de Manjarrez que se leyó en el tribunal, el acusado dijo que antes de intentar hablar con Altafulla dentro de la iglesia de Guadalupe, repartió estampillas de la virgen a varias personas, luego rezó un rosario. Cuando se encontró con Altafulla este lo ignoró, pero luego lo siguió hasta su habitación dentro de la iglesia y lo encontró acostado frente al televisor.

Dijo que cuando intentó hablar con el sacerdote por segunda ocasión éste le dijo: “todos los negros son la misma vaina” e intentó golpearlo. Fue entonces, agregó Manjarrez, cuando sacó un cuchillo que había tomado fuera de la iglesia y se lo mostró al religioso y éste se calmó. Altafulla, según el relato, le ofreció 20 dólares para que se marchara y lo empujó para que saliera. La actitud del sacerdote irritó a Manjarrez. Tomó un cuchillo y le propinó una puñalada en el cuello que le produjo una cortada superficial mientras le advertía que se quedara tranquilo; que no tenía intención de lastimarlo. Luego el sacerdote se le abalanzó y en el forcejeo Altafulla le arrebató el arma blanca y le hizo varias cortadas superficiales en uno de sus brazos, el pecho y la espalda. Manjarrez lo golpeó con fuerza en el rostro para quitarle el cuchillo.


Allí, según el propio acusado, perdió el control y apuñaló varias veces al cura. En un momento Manjarrez declaró que quedó encima de Altafulla tratando de someterlo y le preguntó: “¿qué se siente estar abajo?”. Altafulla contestó: “maldito negro”. Manjarrez acotó que continuó apuñalando al sacerdote hasta que se percató que había muerto.

Luego, según su versión, se lavó las manos para quitarse la sangre y salió por la parte de atrás del templo. Quemó las ropas, fue a la iglesia San Gerardo de Mayela y regresó a la iglesia de Guadalupe cuando ya se sabía del crimen. Al día siguiente asistió a sus clases de derecho en la Universidad de Panamá, hasta que fue detenido dos o tres días después. El arzobispo de Panamá, José Dimas Cedeño, quien estuvo presente en primera fila en la audiencia junto a los familiares de Altafulla, manifestó que aunque Manjarrez no ha mostrado arrepentimiento por lo que hizo, la iglesia lo ha perdonado, mas espera que se haga justicia.


Rafael Rodríguez, abogado defensor, expresó que durante la audiencia no atacará a la Iglesia, pero sí hablará de los buenos y malos pastores. En tanto, Dimas Guevara, fiscal cuarto superior, afirmó que no tiene dudas de que el jurado pedirá la máxima sentencia, de 20 años. Guillermina McDonald, representante de los familiares de Altafulla, indicó que este no es un juicio contra la Iglesia ni contra el padre Altafulla, sino contra Manjarrez y que espera que la defensa del imputado entienda este aspecto.

desena edició del premi altafulla de narrativa curta

El Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla organitza un any més el Premi Altafulla de Narrativa Curta, amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura. Aquest certamen literari arriba a la DESENA edició més consolidat que mai en els territoris de parla catalana.En les nou edicions anteriors hem rebut relats procedents d'autors dels Països Catalans i de la Franja. La majoria de narracions són d'autors de Barcelona i la seva àrea metropolitana, també de les altres tres demarcacions catalanes i, cada vegada més, del País Valencià, Andorra i les Illes.El jurat estarà format per Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla.Al premi de narrativa curta, que compta amb un import de 400 euros i la publicació de l’obra, si poden presentar originals inèdits escrits en català per persones majors d’edat, tal i com s’especifica en les bases que adjuntem.El termini de presentació d'originals és el divendres 21 de setembre de 2007, a les dues del migdia, i s'han d'enviar al Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla, apartat de correus 64, 43893 Altafulla.El resultat dels premis es farà públic el dissabte 1 de desembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal d'Altafulla.