altrafulla

A partir del llenguatge publicitari, Atsuko Arai ha explorat la forma de reconfigurar les imatges per generar noves relacions d'ubicació dels llocs. En aquest treball Arai ha projectat un poble imaginari, anomenat Altrafulla, sobre la base del poble d'Altafulla.

El projecte "Altrafulla" ironitza, d'altra banda, amb el model d'urbanisme que s'imposa a Occident, un nou paisatge urbà, el de les ciutats monument, ciutats reclam, les ciutats com a escenari i gran decorat per als grans esdeveniments, les ciutats del turisme cultural.

Atsuko Arai, nascuda a Kyoto (Japó) el 1959, resident a Barcelona desde 1994, reinventa Altafulla i la recrea com enclavament turístic d'interès mundial, gràcies a la seva condició de localitat de somni.

Una idea original i atractiva, molt útil per als que desitgin transformar la societat cap a majors cotes de cultura i benestar. Una mostra atractiva, imaginativa, amb tocs de bon humor, que convida a l'espectador a la recerca de la utopia a través de l'art de la fotografia.

El pueblo de Altrafulla

Los orígenes de la población se pierden en la noche de los tiempos. Restos neolíticos, íberos, fenicios, griegos cartagineses y romanos así nos lo indican, si bien los orígenes de la ciudad como tal se remontan al siglo XI. Sus callejones y recovecos conservan el sabor de su historia y mantienen viva su identidad. La naturaleza ha sido benévola con la población, bañada con calidez por el sol y mecida suavemente al ritmo de las olas del mediterráneo.
Se desconoce el origen etimológico de la palabra Altrafulla, si bien el topónimo aparece tempranamente registrada en documentos del siglo XIII. Se han propuesto, sin embargo, diferentes hipótesis : Alter Filium (otro hijo) latino, Al Tafulla (el trozo de tierra) de origen árabe, Altafolio, Otrafulla. Altrafulla se construyó respondiendo a los deseos de los habitantes de la zona, y hoy en día llama la atención del mundo entero gracias a su condición de pueblo utópico.

mor als 93 anys el pintor Josep Buyreu, fill adoptiu d’Altafulla

ARTICLE I IMATGES DEL BLOC DE PAU:

Aquest diumenge s’acabà d’extingir i l’han enterrat al cementiri de Montjuïc, al nínxol del seus pares aquest matí de Nadal. Data sempre associada a la mort del President Macià; i val a dir que Buyreu rebé la medalla honorífica que porta el nom del primer restaurador de la Generalitat el 1931 de mans del President Pujol el 1989.
En el paisatge artístic d’Altafulla, Buyreu signa els dibuixos castellers de les plaques de la plaça del Pou. En la història cultural altafullenca de la represa durant el franquisme i la normalització amb la recuperada democràcia, Buyreu n’és una figura cabdal: dins el cenacle que a principis del seixantes reunia el jove Martí Royo i el seu pare; Albert Boronat, Joan Vives i Isidre Virgili. Durant el setantes, com a pintor del paisatge altafullenc que exposà a l’Ateneu de BCN el 1974, i com a entregat padrí dels Castellers d’Altafulla. Féu el pregó de la FM de sant Martí de 1984 i el cartell de la de 1987.
El 1995, commemorat el seus 80 anys i en l’estela de la seva designació com a fill adoptiu, vam constituir els Amics de Buyreu que edità un preciós llibre il·lustrat, d’on hem manllevat la petita antologia fotogràfica. El darrer acte de Buyreu a Altafulla s’escaigué el gener de 2005 per acompanyar-lo en els seus 90 anys.