El desig, els records i el laberint del llenguatge conviuen en la darrera novel·la de Pep Puig«Les llàgrimes de la senyoreta Marta» relaciona un adolescent amb una mestra.
El desig com a motor, els records des de la ironia i l'elasticitat del llenguatge, que possibilita la contradicció i la reinvenció del passat, són alguns dels elements que animen la segona entrega de la trilogia de Pep Puig, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries).
L'obra, ambientada en un imaginari poble mediterrani, tracta d'una relació entre un adolescent i la seva mestra d'escola, en un procés d'aprenentatge sexual i moral, rememorat en forma de novel·la vint anys després per ell.
Pep Puig i Ponsa va néixer a Terrassa el 1969 i viu a la Nou de Gaià.
L'acció està situada en un poble mediterrani inventat, el Garrober, tot i que no amaga el seu vincle amb Altafulla. «En aquests pobles tothom sent el pes del nom, com ara en Pau, que és de cal Sabater. Per això marxa. Li pesen massa les arrels». El més trist, però, és que quan torna al seu poble s'adona que els habitants estan contents de viure-hi: «Al final és allò de dir, fem el que fem, serem uns insatisfets.»
Llegir noticia sencera publicada per V. Gaillard al Punt el 04.07.2007:
El desig com a motor, els records des de la ironia i l'elasticitat del llenguatge, que possibilita la contradicció i la reinvenció del passat, són alguns dels elements que animen la segona entrega de la trilogia de Pep Puig, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries).
L'obra, ambientada en un imaginari poble mediterrani, tracta d'una relació entre un adolescent i la seva mestra d'escola, en un procés d'aprenentatge sexual i moral, rememorat en forma de novel·la vint anys després per ell.
Pep Puig i Ponsa va néixer a Terrassa el 1969 i viu a la Nou de Gaià.
L'acció està situada en un poble mediterrani inventat, el Garrober, tot i que no amaga el seu vincle amb Altafulla. «En aquests pobles tothom sent el pes del nom, com ara en Pau, que és de cal Sabater. Per això marxa. Li pesen massa les arrels». El més trist, però, és que quan torna al seu poble s'adona que els habitants estan contents de viure-hi: «Al final és allò de dir, fem el que fem, serem uns insatisfets.»
Llegir noticia sencera publicada per V. Gaillard al Punt el 04.07.2007:
1 comentari:
Em van regalar el llibre ahir, dia de Sant Jordi i no vaig poder parar de llegir, feia temps que aixó no em passava amb un llibre, m´he passat la nit desperta fins que vaig acabar-ho. Gracies Pep per la història.
Publica un comentari a l'entrada