Altafulla abans de la guerra

Aquest és l'aspecte que tenia l'interior de l'església d'Altafulla, i més concretament l'altar d'una de les capelles, l'any 1924.

És només una de les moltes fotografies del poble que trobareu en el fons de la Biblioteca de Catalunya. La imatge, de la mateixa manera que la que veieun al capdamunt del blog, és de Josep Salvany i Blanch ( 1966-1929)

La resta de d'instantànies als Fons Fotogràfic Salvany. Memòria Digital de Catalunya.

Un altra mostra:

el mosquit tigre de nou

Com ja es va publicar en un post d'aquest blog el 16 de juliol ( fa més d'un més) el mosquit tigre s'està propagant de forma molt ràpida a Altafulla. Aquest dies, fins i tot, hon han fet públic als informatius d'Antena 3, i al Periódico de Catalunya.

Ara només cal que les autoritats competents (DP Medi Ambient ) facin alguna cosa al respecte.
Com ja es va dir en el seu moment, un dels focus de propagació, i el lloc on crien les larves, és el cementiri del poble.
En cas que el poble tingués els mateixos recursos que l'Ajuntament de Cerdanyola, hauria pogut contractat una empresa per fer tasques de prevenció i control del mosquit tigre, com ja ho han fet aquest estiu a la ciutat del Vallès.
A Cerdanyola la presència d'aquest mosquit es remunta a l'estiu del 2004 i el 2005, (com Altafulla) ja s'hi localitzaven poblacions estables. Des d'aleshores el mosquit ha causat moltes molèsties als ciutadans a causa de les fortes picades que provoca. L'empresa encarregada de la prevenció, Argelaga Serveis Ambientals SL, visitarà la població afectada, farà reunions i avisos informatius. La campanya es farà durant l'època de més proliferació d'aquesta espècie invasora, entre el mes de juny i el novembre.

L'ACA estudia usar aigües depurades de l'EDAR per a millorar el cabal del tram baix del Gaià

L'Agència Catalana de l'Aigua ha impulsat una nova manera de prendre decisions sobre com assolir la recuperació del bon estat ecològic dels rius, els aqüífers i el litoral de Catalunya a través d'un model participatiu.
Així, des de setembre de 2006 fins a mitjans d'aquest any, ha fet 18 sessions sobre les conques dels rius Gaià i Francolí i 33 del Ter superior, en les quals hi han col·laborat prop de 900 representants d'ajuntaments, entitats ecologistes, i organitzacions socials i sindicals.
Amb aquests processos, els assistents han pogut presentar les seves propostes per millorar, entre altres coses, la depuració de les aigües urbanes i industrials, i la recuperació de l'espai fluvial.

A través d'aquestes trobades, en les quals van tenir una part activa diversos col·lectius de la demarcació que treballen des de fa temps en l'optimització dels recursos hídrics, (com l'Hort de la Sínia, Unió de Pagesos, el GEPEC i Mediterrània CIE), l'Agència va voler escoltar les seves experiències.

Malgrat que encara hi ha una vintena de propostes que han quedat pendents que se'n determini la viabilitat, ja n'hi ha una quarantena que han aconseguit el vist-i-plau. D'aquestes, dins l'apartat d'iniciatives per reduir la contaminació urbana i industrial que s'han inclòs en el programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005), en destaquen l'elaboració de convenis que planifiquin la dotació de serveis segons els creixements urbanístics.
L'Agència reconeix la falta de plantes de compostatge adequades per al tractament de fangs en punts propers a les EDAR (tot i que cal recordar que el PSARU en preveu la instal·lació de sis de noves a la demarcació), així com la millora de la d'Altafulla. En els documents de resolució tampoc s'obvia la necessitat d'implantació de mesures que minimitzin la incidència dels episodis de pluja en la qualitat del medi receptor amb la col·locació de més tancs de retenció d'aigua. I ja com a accions amb voluntat continuista, s'optimitzarà la informació disponible de l'estat de les aigües superficials, subterrànies i litorals, a més de reforçar la inspecció de qualsevol abocament a les lleres (fent la seva corresponent tipificació en una base de dades quan en sorgeixin de nous).


D’altra banda, l'ACA ha començat la redacció dels Plans Zonals d'Implantació de Cabals de Manteniment (Pzicm) de l'Alt Ter i del Gaià amb l'objectiu de tenir-los acabats abans de finals d'any. Un treball que té com a objectiu aconseguir un bon estat ecològic de les masses d'aigua abans del 2015, tal com s'ha fixat el Departament de Medi Ambient. En aquest sentit, està en marxa un projecte promogut conjuntament entre la mateixa ACA, el Consorci de l'Aigua de Tarragona (CAT) i l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per promoure cicles tancats d'aigua i la seva reutilització a les estacions depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou. Es contempla, a banda, la possibilitat d'usar aigües de l'EDAR d'Altafulla per a millorar el cabal del tram baix del Gaià.

el centre d'interpretació dels Munts pren forma

Els arquitectes han presentat el projecte de construcció d'aquest edifici de divulgació del jaciment.

Noticia de Carina Filella ( El Punt )


Els arquitectes Estanislau Roca i Ramon Sastre són els responsables del projecte executiu del nou centre d'interpretació de la vil·la romana dels Munts, un edifici situat a la mateixa entrada del jaciment que servirà per divulgar la que es considera «una de les vil·les romanes més importants d'Hispània», segons Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'edifici tindrà dues plantes i es caracteritzarà per la seva «simplicitat de formes» i per la seva sostenibilitat, ja que hi haurà plaques solars i també s'hi recollirà l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit per regar l'hortus de la vil·la.
Els dos arquitectes, juntament amb el director del MNAT, Francesc Tarrats, ja han presentat el projecte del centre d'interpretació al consistori d'Altafulla, encapçalat per Francesc Farré. De moment encara no hi ha data d'inici de les obres, tot i que la primera fase, pressupostada en aproximadament 500.000 euros, podria estar enllestida l'any que ve.
L'edifici, que ha de servir per donar les claus de lectura de la vil·la romana dels Munts, se situarà en el punt d'entrada al jaciment. De fet, «el mateix edifici serà la porta d'entrada i de sortida del recinte», segons Estanislau Roca. L'edifici, d'aproximadament 1.200 metres quadrats, tindrà dues plantes i es caracteritzarà per les formes simples i «minimalistes», i en destacaran les dues gran vidrieres, que permetran veure les restes romanes des del recinte. A la planta inferior s'hi situaran els tallers, magatzems i altres serveis per als investigadors, i a la planta superior hi haurà una sala d'actes i una gran sala museogràfica amb una exposició permanent que explicarà les característiques d'aquesta vil·la romana que va tenir sis segles d'ocupació estable (segle I-VI/VII), a través de suport gràfic i documental, maquetes, reconstruccions de les troballes i peces originals, que ara es conserven i s'exposen al MNAT.
Construït amb formigó blanc autocompactable, els arquitectes han volgut que fos un edifici sostenible, per la qual cosa s'equiparà amb plaques solars tèrmiques horitzontals. A més, intentaran recollir l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit (situat a la planta inferior del centre) i que servirà per regar l'hortus (jardí) de la vil·la romana.
La construcció del centre d'interpretació de la vil·la dels Munts és fruit del conveni que van signar l'any 2005 el MNAT i l'Ajuntament d'Altafulla a través del qual es va impulsar un pla director que marca les línies d'actuació en tres aspectes: recerca, conservació i adequació de les restes i la seva museïtzació i difusió. És en aquest darrer apartat que s'inscriu el projecte del centre d'interpretació, per a la realització del qual ha col·laborat l'empresa residencial Balís. L'equipament és, segons Francesc Tarrats, «necessari per acabar de motoritzar tota una dinàmica en la qual els Munts és molt propícia, pel que fa als visitants i el nom i prestigi per a l'arqueologia de Catalunya».
El pla director del jaciment inclou altres actuacions, des d'intervencions arqueològiques fins a la creació de diferents itineraris de visita.

TROBALLES IMPORTANTS
Les intervencions arqueològiques dutes a terme en els últims anys al jaciment han estat del tot fructíferes. Fa dos anys, per exemple, es van descobrir les restes d'un mitreu, un edifici de planta rectangular dedicat al culte oriental, que supera en grandària el de les termes de Caracalla, a Roma