Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!.

Amb aquesta frase solia començar les classes el catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
El proper 18 de novembre farà tres anys de la mort de Miquel Porter i Moix a Altafulla.
L'historiador del cinema va néixer el 1930 a Barcelona, va aficionar-se ràpidament al cinema perquè el seu pare, el famós llibreter Josep Porter, el portava cada dissabte al cinema amb els seus germans perquè a casa no hi havia calefacció. D'adolescent li van regalar una càmera Paillard i va començar a filmar-ho tot.
De gran es va aficionar a comprar pel·lícules antigues al mercat dels Encants i també revistes, llibres i càmeres, des de llanternes màgiques que feien la delícia dels petits fins a projectors professionals per a admiració dels més grans. Allò es va convertir en CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), l'embrió de l'actual Filmoteca de Catalunya, entitat de la qual ell mateix enfou màxim responsable durant un temps.
Porter Moix fou catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, on va impartir classe durant trenta anys. Els cursos els començava habitualment amb la frase: Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!. Publicà diversos llibres, preferentment sobre el cinema català.
A banda de la seva dedicació en favor de la recuperació del patrimoni cinematogràfic i la docència a la universitat, també va estar lligat a moltes altres iniciatives culturals. Fou un dels fundadors del moviment de renovació de la llengua catalana, Els setze jutges, del qual van sortir figures com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. Amb el número 1 del grup, va editar un elapé el 1962, Miquel Porter canta les noves cançons, on cantava amb una marcada influència de la cançó francesa de l'època.
Miquel Porter Moix es va significar en la participació en tota mena d'activitats d'oposició a la dictadura franquista raó per la qual va ser detingut en diverses ocasions, per catalanista, i tancat a la presó de Lleida.
«Som Els Setze Jutges perquè volem donar a través del títol una locució ben catalana. En segon lloc, és una qüestió de fons, volem ser irònics. Diem sempre que la nostra cançó és una crònica tendra i irònica del país. En tercer lloc, hi ha el nombre. No som pas setze, volem arribar a ser setze, però quan siguem seixanta, que algun dia arribarà, ens direm Can Seixanta, i molts anys després potser serem milers i aleshores se'ns dirà La Tornada dels 10.000.»
Amb aquestes paraules de Miquel Porter i Moix es van presentar els Setze Jutges, que van agafar el nom d'un joc de paraules molt popular als Països Catalans. El van fundar el 1961 Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Remei Margarit amb la cançó francesa com a referència, la inspiració de Lluís Serrahima i la voluntat de normalitzar l'ús del català en el món de la música moderna i preservar la identitat catalana en ple franquisme.
Els Setze Jutges i la cançó catalana, molt més enllà d'un sentit estrictament artístic, van ser l'eina perquè els Països Catalans recuperessin l'autoestima que Franco els havia arrabassat.