col·lectiu d'acció cultural d'altafulla

la mítica flauta de jean pierre rampal torna a altafulla

2009-07-21T07:44:00.000-07:00

El proper 8 d’agost podrem tornar a escoltar en directe l'emblemàtica flauta «W.S.Haynes» que el músic francès Jean Pierre Rampal va regalar al seu successor natural, Claudi Arimany.

Serà la tercera nit del vuitè Cicle de Concerts que organitza l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, en un indret de la Vil·la Closa amb una sonoritat i un entorn incomparable; la plaça de l’Església.
Si voleu saber-ne més d’Arimany (val la pena) visiteu aquest enllaç.
El mateix indret acollirà la 22ena edició del Festival de Veus enguany amb el David Van... jubilat. La principal novetat i/o causa d’aquesta jubilació, és l’important gir del festival, que deixa de ser eminentment barroc per donar cabuda a altres sonoritats. D’aquesta manera, podrem escoltar Silvia Comes, que ens avançarà algun dels temes del que serà el seu segon treball en solitari.

altafulla al "quarts de nou"

2009-07-11T04:23:00.000-07:00

La jornada castellera d’Altafulla serà el tema principal de l’edició de demà passat, diumenge, de “Quarts de nou”. El magazín casteller del 33 informarà àmpliament de la jornada castellera que se celebrarà a la plaça del Pou d’aquesta població, amb motiu de la Diada de les Cultures. Hi actuaran els Castellers d’Altafulla, els de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona.
A més, hi haurà informació sobre la jornada de colles històriques que se celebrarà a Barcelona, amb la presència de la Vella de Valls, els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Barcelona. Aquesta jornada s’emmarca en els actes de celebració dels 40 anys de la colla barcelonina. En motiu d’aquest aniversari, “Quarts de nou” entrevistarà Josep Sala, un dels fundadors dels Castellers que encara està en actiu.

beth actua a Altafulla

2009-07-07T02:05:00.000-07:00

La cantant Beth actuarà el dissabte 1 d’agost al VII festival solidari que l'organització ALI SUPAY celebra cada estiu en honor als pobles indígenes de l’Amazònia equatoriana.Si fa dos anys el cantant més rellevant va ser Cesk Freixas i l'any passat el referent va ser Jose Antonio Labordeta, en aquesta setena edició l'estrella principal serà la BETH que obrirà la nit de concerts solidaris a la platja d'Altafulla. El festival s'inaugurarà a les deu de la nit amb un sopar popular i l'emissió de documentals temàtics sobre l’Amazònia equatoriana per després donar pas als concerts. A part de la cantant BETH, també actuaran els AMATEURISTAS, banda ska que fan versions de jazz de tots els temps i OPERACIÓ CRANC que amb el seu reagge posaran punt i final a la setena edició del festival.En cas de pluja el Festival se celebrarà al Casal Municipal d'Altafulla, “La Violeta”. Malgrat que l'entrada és gratuïta, els organitzadors confien a recaptar prou diners per a donar suport els diferents fronts que les organitzacions i comunitats indígenes de l’Amazònia equatoriana tenen oberts. Enfront de les operacions extractives que grans multinacionals estan portant a terme en els seus territoris i que tan perjudicials han resultat ser pels indígenes i el mitjà en el qual habiten.

cultura d'arrel al poble del costat

2008-09-19T00:40:00.000-07:00

La mostra de cultura i música d'arrel porta Lídia Pujol i Rauxa com a caps de cartell. També aposta pels grups de la comarca, com ara La Makila, Romancec, Espremulls, Borregaires d'Esplanes o Badaveus.
Aquest mostra va néixer al 2001 i aquest any arriba a la seva cinquena edició. Entre les novetats, cal destacar el salt quantitatiu en nombre de municipis que hi participen. El Gaià Folk ha aconseguit arribar a 11 pobles del Baix Gaià, on es programaran actes de tot tipus, des d'espectacles infantils fins a Romanços de Cec. Els actes començaran al mes de setembre i s'allargaran tot el mes d'octubre.
També es presenten cercaviles, com ara una trobada de balls de bastons a Altafulla o la celebració dels 50 anys dels Gegants de Torredembarra. El Gaià Folk té enguany un especial suport del Consell Comarcal del Tarragonès i el seu organisme autònom ICODE, que, juntament amb l'Associació Cultural Baix Gaià, vol fomentar una marca pròpia, tant a nivell cultural, turístic com comercial del Baix Gaià. Per aquest motiu, entre els actes del festival, trobem un tast de productes del Baix Gaià o una cata de vins.

Labordeta al festival solidari

2008-09-09T23:06:00.000-07:00

VI Festival Solidari d'Altafulla en solidaritat amb els pobles indígenes de l'Amazonia eqüatoriana

Divendres 12 de setembre a l'Hostal San Martín, a partir del migdia i durant tota la tarda: brasses, botifarrada, jocs pels nens, documentals, paradetes, ONG's
A partir de les 17 h.: taller de manualitats, conta contes, xocolatada popular, rifes, show pallassa Mama Lin
A partir de les 19.30 h.: actuació del polifacètic cantautor aragonès, José Antonio Labordeta
A partir de les 21.30 h: concert dels grups DolmenPro, Day Tripper i Operación Cangrejo
Organitza:
Ali Suapy
www.alisupay.org

el barroc clàssic a altafulla

2008-08-03T22:49:00.000-07:00

El VII Cicle de Concerts ens ofereix avui un actuació amb obres del barroc italià interpretat per l’orquestra de Cambra “I Musici di Vivaldi”, acompanyada dels solistes Claudi Arimany, flauta, i Glauco Bertagnin, violí. Orquestra fundada amb el propòsit d’aprofundir en el repertori de cambra del barroc al clàssic.
“I Musici di Vivaldi” ha col·laborat amb artistes de fama internacional com Maxence Larrieu, Glauco Bertagnin, Enrico Brozi, Claudi Arimany, etc...L’activitat concertística d’aquesta orquestra és la contínua participació en els Festivals de Música de Cambra més importants d’Europa, com el Festival de Lubiana, el Festival d’Hyères, Floraison Musicales di Chateauneuf du Pape, etc.
Serà a les nou de la nit a la plaça de l’Església.

festivals de música

2008-07-23T22:09:00.000-07:00

Demà, divendres, a la nit es dona el tret de sortida al XXI Festival de Veus. Podrem escoltar un any més el grup degà del festival, The Scholars Baroque.
Aquesta formació, de la qual David Van Asch n'és el fundador, actuarà a les deu de la nit en un marc incomparable: la plaça de l'Església.

El mateix David hem comentava no fa gaires dies en la sobretaula d'un dinar, que la configuració de la plaça li confegeix una sonoritat molt especial, difícil de trobar en d'altres escenaris.
Al cartell d'enguany destaca també l'actuació de la formació The Magnets.
Els Festivals, que se celebren des del 19 de juliol fins al 5 de setembre, consten del XXI Festival de Veus i del VII Cicle de Concerts.

festival solidari d'Ali Supay

2008-07-02T22:01:00.000-07:00

Els organitzadors del festival solidari han pujat considerablement el llistó en aquesta edició. Una mostra d’això n’és la incorporació al cartell dels barcelonins, Vindelfín, una de les formacions del panorama musical actual amb més projecció. No deixeu de visitar la seva pàgina web (molt original). Allà també podreu escoltar els seus temes.

Els barcelonins van realitzar recentment a la Sala Castelló de Barcelona la presentació en societat del seu videoclip "Ser", el primer senzill de seu debut discogràfic Perfecto en la locura (Blind Records, 2006). Sense ni cinc de calaix, aquesta banda va tirar d'amics i complicitats i va aconseguir sumar a la causa el col·lectiu de realitzadors Nephasto Films, l'actriu Clara Segura i l'exlíder d'Elefantes Shuarma. El clip, rodat en blanc i negre, s'inspira en la pel·lícula L'Amore, de Roberto Rossellini.

L’enhorabona a l’Òscar i CiA!

les colònies de mosquit tigre es dupliquen a Catalunya en un any

2008-06-28T02:22:00.000-07:00

ARTICLE EL PERIODICO

El mosquit tigre continua guanyant terreny a Catalunya. L'any passat, el molest insecte va duplicar l'àrea de distribució respecte al 2006, d'acord amb un informe emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge aquesta setmana.
Als 27 municipis colonitzats entre el 2004 i el 2006, se n'hi van sumar 28 més l'any passat, de manera que són 55 les localitats que allotgen l'invasor asiàtic.

En total, ja són set les comarques que allotgen aquest inquilí: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme,Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.El dípter, conegut per la comunitat científica com a Aedes albopictus, va entrar a la península Ibèrica per Catalunya com a polissó en pneu- màtics usats i testos de l'anomenat bambú de la sort.
Des que es va detectar la primera colònia a Sant Cugat (Vallès Occidental), el 2004, la població del mosquit s'ha estès com una taca d'oli. El 2005, es va disseminar cap a algunes localitats del Vallès Occidental i del Baix Llobregat, va arribar a Barcelona ciutat i també va aparèixer al poble d'Altafulla (Tarragonès).

SOBRETOT AL SETEMBRE

L'any següent, l'insecte va prosseguir la croada i va colonitzar nous municipis fins a estendre's a poblacions del Garraf i el Maresme. Durant l'estiu del 2007, el mosquit va anar compactant les seves colònies al Barcelonès --on ja han sucumbit totes les localitats--, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i ja són pocs els municipis que se'n salven. Així mateix, va aparèixer en noves localitats del Maresme i del Garraf i, aquesta vegada, va arribar a poblacions del Vallès Oriental i del Baix Penedès.
La previsió per a aquest estiu segueix la mateixa tendència: segons Medi Ambient, el mosquit tigre continuarà la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, el Tarragonès, el Garraf i el Maresme. En realitat, la propagació més important es dóna al setembre. Serà llavors quan es coneixerà la seva transcendència.

EVITAR AIGUA ESTANCADA

La Generalitat, la Diputació de Barcelona, els consells comarcals i els ajuntaments dels municipis afectats han treballat en col.laboració per frenar la ràpida expansió del mosquit. Els esforços s'han concentrat a sensibilitzar la ciutadania i a aconseguir la seva participació. No obstant, en poblacions on el mosquit encara no ha arribat, les mesures de prevenció i informació han estat menors. A causa d'això, l'insecte ho ha tingut més fàcil per conquistar nous territoris.Els consells per impedir que proliferi consisteixen, sobretot, a evitar l'aigua estancada, medi en què viuen les larves i les pupes: retirar recipients que puguin acumular líquid, cobrir piscines i basses, tapar forats, evitar l'estancament en canals de drenatge... Les mesures preventives consisteixen a truncar el cicle reproductiu del mosquit tigre, que triga uns 10 dies a arribar a la maduresa. Per a això, convé renovar l'aigua de basses, piscines desmuntables, plantes i animals aquàtics una vegada a la setmana.
Encara que les seves picades s'assemblen a les del mosquit autòcton, el tigre pica més vegades i, a més a més, ho fa a plena llum del dia, de manera que agafa la presa desprevinguda. Per a les persones més sensibles, les picades poden ser més doloroses i duradores. De totes maneres, no suposa un risc per a la salut ja que a Europa no actua com a vector de cap malaltia. Tot i així, és empipador.

2008-06-22T23:56:00.000-07:00

Una imatge per la reflexió. Es tracta d'un carrer de Mataró on aquesta nit celebren la feta de Sant Joan i que es diu Altafulla. Si voleu anar al blog on l'hem trobat...

Part del text del blog: El veïnat del carrer Altafulla ja fa set anys que organitzem una revetlla de sant Joan. Quan vam arribar a viure en aquest carrer, els veïns tenien ganes de fer gresca al carrer i ens vam animar a organitzar la revetlla del solstici d'estiu

tornen les bruixes al poble..!

2008-06-12T04:29:00.000-07:00

Les Bruixes tornen a altafulla un any més... Consulteu el programa

ONZENA EDICIÓ DEL PREMI ALTAFULLA DE NARRATIVA CURTA

2008-06-11T23:23:00.001-07:00

El Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla ha convocat l’onzena edició del Premi Altafulla de Narrativa Curta.

Les obres concursants han de ser originals i inèdites, no poden haver estat guardonades en cap altre concurs, ni estar en procés d'edició o amb els drets d'edició compromesos.

Les obres guanyadores passaran a ser propietat del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla.En aquesta onzena edició hem augmentat l’import del premi, que és de 500 euros.

El termini de presentació d'originals finalitza és el dissabte 20 de setembre de 2008, a les dues del migdia, i s'han d'enviar al Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla, apartat de correus 64, 43893 Altafulla.

La resolució del jurat, integrat per Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Maria M untaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant de l’entitat, prèvia notificació al guanyador, es farà pública el dissabte 29 de novembre de 2008.

XIè PREMI ALTAFULLA DE NARRATIVA CURTA

1. Els concursants han de tenir més de 18 anys.

2. L'import del premi convocat és de 500 euros i la publicació de l’obra.

3. Les obres concursants han de ser originals i inèdites, no poden haver estat guardonades en cap altre concurs, ni estar en procés d'edició o amb els drets d'edició compromesos. Les obres guanyadores passaran a ser propietat del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla.

4. Poden optar a aquests premis les narracions curtes escrites en català, amb una extensió màxima de 10 fulls DIN A4, mecanografiats a dos espais per una sola cara. Els treballs guanyadors s'hauran de lliurar en suport informàtic.

5. Els originals s'hauran de presentar per quintuplicat i hi caldrà fer constar el títol de l'obra, a més a més del pseudònim. També caldrà adjuntar-hi una plica tancada amb el pseudònim al damunt i a l'interior el nom i els cognoms de l'autor, l'adreça i el telèfon, i el premi al qual es presenta.

6. El jurat estarà format per Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla.

7. Els premis poden ser declarats deserts, si el jurat ho decideix.

8. El termini de presentació d'originals és el dissabte 20 de setembre de 2008, a les dues del migdia, i s'han d'enviar al Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla, apartat de correus 64, 43893 Altafulla.

9. La resolució del jurat, prèvia notificació al guanyador, es farà pública el dissabte 29 de novembre de 2008.

10. Passat un mes de la resolució del jurat, es destruiran tots els originals no premiats, llevat que l’autor en sol·liciti expressament la devolució.

11. La presentació dels originals comporta l'acceptació d'aquestes bases i els drets i les obligacions que se'n deriven. Les qüestions que no hi són previstes les resoldrà el jurat segons el seu lliure criteri.

L'organitza: Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla
Hi col·labora: Patronat Municipal de Cultura

una recomanació...

2008-06-06T00:48:00.001-07:00

Si veieu a la Cristina Canadell pel poble (a la dreta de la imatge) la podeu felicitar per aquesta interessant exposició sobre les fotografies que va fer el seu pare i que ara s’exposen a Caixa Tarragona. La Sala d’Exposicions del carrer Higini Anglès inaugurà aquest divendres aquesta exposició d’imatges en blanc i negre del fotògraf tarragoní, Valentí Canadell. Es tracta d’una col·lecció formada per vuitanta fotografies corresponents a les dècades dels anys 50 i 60. Les imatges il·lustren la vida dels habitants de la ciutat i d’altres poblacions de l’entorn així com els canvis socials i urbanístics que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XX.

Fotografia Canadell era un dels locals emblemàtics de Tarragona. Estava al carrer Unió i va funcionar des de finals dels anys quaranta. El treball de Canadell, es pot visitar a la sala d’Exposicions de Caixa Tarragona, al carrer Higini Anglès.

les bruixes tornen al poble..!

2008-05-19T03:53:00.000-07:00

El proper mes de juny Altafulla es tornarà a posar en sintonia amb una de les seves múltiples realitats. Es tracta de reconstruir pels carrer i zones adjacents del cas antic el passat relacionat amb el món de les bruixes.
L’artífex de tot plegat, com sabeu és Joan Carnicer, que és a l’hora el responsable que, un any més, puguem tenir la fira-mercat esotèric, els tallers de malabars, exposicions de ceràmica, tallers de dansa del ventre, tallers infantils, conferències, nou debut de la primera bèstia de foc (el gat), cercavila, actuació de txalapartaris, correfoc, ritual energètic de les plantes i altres actes i activitats.
Per fer-ho possible, però, m’ha fet saber que aquest dilluns, a dos quarts de vuit de vespre, hi haurà una reunió per parlar de l’aportació de les entitats i/o (ciutadans) a aquesta nova edició “bruixeril”.
O sigui, que ja ho sabeu, a dos de vuit tots a l’Ajuntament, no hi falteu.
Visca Altafulla, les Bruixes, i el Gat de Foc....
Una abraçada Joan, i endavant....

el Museu Etnogràfic: una eina de recuperació, record i difusió de la història d’Altafulla

2008-05-14T00:21:00.000-07:00

El Centre d’Interpretació acull des del passat dissabte 15 de març el Museu Etnogràfic d’Altafulla, un projecte amb molts mesos de preparació i esforç que finalment ha pogut
veure la llum.

(article publicat a la PLAÇA DEL POU • núm. 72 • maig 2008)
La presentació del museu va ser presidida per l’exregidor de Cultura, Joan Albert Spuch i per l’exalcalde del municipi, Francesc Farré, i hi van assistir l’exgerent de Cultura Olga Arnau, diferents regidors de l’Ajuntament, i un centenar de veïns i veïnes. L’acte, a més de la visita per les diferents estances del Centre d’Interpretació, va comptar amb el visionat d’un magnífic reportatge produït per l’empresa La Ferida Produccions, que mostra, tal com explica el títol de l’exposició, “La vida i la mort a la vila d’Altafulla”.
La idea ha sorgit arran de la voluntat popular d’aprofitar l’era com a museu del poble reunint totes les eines antigues del municipi que, fins a aquest moment, havien estat oblidades. Destaca, per exemple, el paper del regidor Fonxo Blanch, qui va engrescar l’altafullenc Salvador Gatell, una de les figures cabdals per fer realitat aquesta exposició, i l’Andreu Magriñà. També ha estat molt important la tasca duta a terme per Joan Vives, Helena Cobos, Montse Caballero, Nati Ballesté o Maria Teresa Porta, entre altres col·laboradors. El museu compta amb un total de 1000 peces dels dos darrers segles, entre les quals hi podem trobar un ampli ventall d’objectes i elements, des dels més curiosos fins els més quotidians.

l'ACA elaborarà un projecte per recuperar el cabal ecològic del Gaià

2008-04-08T22:53:00.000-07:00

Article publicat a El Punt per Azahara Palomares.
El retorn de l'aigua al curs baix del riu Gaià està un pas més a prop de ser realitat. La direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es va comprometre ahir, davant d'una delegació del Consell Comarcal del Tarragonès, a presentar d'aquí a un mes un projecte tècnic per a la recuperació del cabal ecològic, que ara queda estroncat a la presa del pantà del Catllar. L'ens comarcal s'encarregarà, un cop es tingui la proposta tècnica, d'aglutinar les opinions tant d'ajuntaments com de la societat civil a l'hora d'introduir millores a la proposta. Part del nou cabal podria obtenir-se de l'aigua acumulada al pantà, del qual s'abasteix Repsol.
Excepte a la desembocadura, on ara afloren les aigües subterrànies, el curs del Gaià està sec des de la presa del Catllar i durant gairebé tot el seu recorregut per la subcomarca del Baix Gaià, al nord del Tarragonès. «La idea amb què treballa l'ACA és que part dels recursos que ara queden acumulats al pantà puguin baixar riu avall, i reforçar-ho amb aigua tractada de les depuradores», va explicar el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Eudald Roca, que ahir es va reunir amb el director de l'ACA i diversos tècnics de l'agència dependent de la Generalitat.
El govern català ha fixat el dia 8 de maig com la data de presentació del projecte tècnic per recuperar el cabal ecològic (que, de fet, ja va fixar el 2004 dins la Directiva Marc de l'Aigua) i millorar l'entorn fluvial.
L'ACA hauria calculat ja les aportacions del pantà que seria possible alliberar, a més de la quantitat d'aigua que s'hauria de reservar per a la comunitat de regants del Catllar i la riera de Gaià, que també es beneficien de l'aigua acumulada a la presa, construïda el 1975 al final de la dictadura franquista.
El president del Consell Comarcal del Tarragonès va celebrar ahir la «molt bona predisposició» de la Generalitat per resoldre aquesta demanda, que van formular els onze batlles del Baix Gaià al consell d'alcaldes de la regió celebrat a l'ens supramunicipal l'octubre de l'any passat. «Fa trenta anys que el curs està interromput, i si es pot recuperar juntament amb l'entorn serà molt important per a l'articulació de la comarca», va destacar Roca.
El Consell Comarcal està pendent també d'una reunió amb el nou director de Repsol, principal concessionari de l'aigua del pantà del Catllar, per conèixer la seva posició sobre el futur projecte. La companyia, de fet, ja es va mostrar disposada la passada tardor a participar en les converses.

El Govern encomana actuacions paisatgístiques al litoral

2008-03-04T23:46:00.000-08:00

Encarrega a l’empresa pública GISA millores paisatgístiques i en camins de ronda a Altafulla, Cadaqués i el Port de la Selva.

El Govern ha aprovat encarregar a l’empresa pública GISA l’execució de millores paisatgístiques en municipis del litoral català per valor de 604.000 euros. Concretament, GISA realitzarà actuacions de millora de la façana marítima d’Altafulla, i accions en dos camins de ronda a Cadaqués i el Port de la Selva (Alt Empordà).

La millora de la façana marítima d’Altafulla està encaminada a la introducció de vegetació pròpia del front litoral, amb la creació d’espais d’ombra que facilitin el passeig i la millora de la relació entre el medi natural i les edificacions existents. La intervenció comptarà amb una inversió de 134.790 euros.

Lucia Camacho

2008-02-26T23:58:00.000-08:00

El director dels Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania, Jordi Tous, lliura la Medalla Centenaria a Lucia Camacho, l'àvia de Josep Maria i Xavier Crespo, i la Mari Carme Pons...
L'acte se celebrarà aquest dimecres a les 13 hores a l'Ajuntament d'Altafulla.

El director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania de Tarragona, Jordi Tous, lliura demà dimecres, 27 de febrer, la Medalla Centenària a Lucia Camacho Vidal. L’acte tindrà lloc a les 13 hores a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Altafulla.
Camacho va néixer a Los Cantareros - Totana, a Múrcia, el 27 de febrer de 1908 i va arribar a Altafulla l’any 1941. Va tenir 4 fills (un va morir fa uns anys) i té 10 nets i 14 besnéts, el maig naixerà el quinzè.
La Medalla Centenària és una iniciativa de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Es tracta d’una medalla d’argent gravada amb el nom i l’any de naixement commemorativa del centenari.

les fosses republicanes de vespella de gaià

2008-02-14T00:35:00.000-08:00

Aquest diumenge 17 de febrer a les 11 del matí tindrà lloc l’homenatge anual que es fa als republicans enterrats a les fosses comunes de Vespella de Gaià.
L’edició d’enguany, organitzada per diferents veïns del Baix Gaià, es farà a Mas d’en Blanc (Vespella) on hi ha diverses fosses comunes.

noticies relacionades:

Després de tres anys de treball, l'historiador penedesenc Àngel Archilla acaba de concloure una investigació històrica al voltant de l'exhumació de 26 soldats republicans en plena dictadura franquista, a Vespella de Gaià.

un blog que parla d'altafulla

2008-02-13T14:07:00.000-08:00

L'autora del blog es diu Marona, és de Barcelona però viu a Salzburg des de l'any 2004. Les fotos són d'ella.

... un día nos levantamos pronto y fuimos de excursión a mi querida Altafulla, uno de mis pueblos de costa favoritos. En otoño es cuando se está mejor. Es cuando el pueblo empieza a hibernar y espera silencioso y apagado a que el verano lo reviva. Pero los rayos del Sol no lo dejan dormir del todo y la luz juguetona se cuela por todos sus rincones dando una vida especial a piedras y a olas, revolviendo cada uno de los recuerdos que guardo en sus calles y plazas.

En fin, todo encaminado a que yo volviera con sueños de jubilarme en una de esas casitas blancas a la verita del Mediterráneo, donde desayunarse a base de porrón y sardinas en una tibia mañana de octubre.

els discurs de carnestoltes.

2008-02-03T21:58:00.000-08:00

Bona nit gent d’Altafulla!
pels de “socarrel” (que ha vingut el fontxo?)
i els “nouvinguts”, ja he arribat.
Sa Majestat Carnestoltes ja és aquí,

No cal que em tingueu por,
que si no l’heu “cagat” no us tocaré pas els crostó,
més aviat us portaré una mica de diversió,
tant si us be de gust com si no.

Pareu les orelles i poseu-hi atenció,
què el que ara us diré, són veritats de debò,
que tots coneixeu però ningú en fa menció.
Els jubilats estan emprenyats, estan emprenyats!
perquè amb el sopar de Nadal s'han vist enganyats.

Als de l'esplai us vinc a dir:
que si voleu menjar de gorra, li dieu al Sr. alcalde
que us doni un pernil dels seus,
i que no se'l fotin els de la brigada,
o sinó, la xocolata de la
marquesa. Quins collons que teniu!

El jovent va molt calent...
M’ha dit que el 2010 es vol fer un
Polígon. Que hi facin
un puticlub, i així baixarà l’atur.
I que n’hem dieu dels solters,
doncs que cada vegada en sou més.

Pujant pel riu Gaià,
he vist que encara no porta aigua,
i això que us manen els verds,
com aquell tal Juan Herrera,
que no el coneixen ni a casa seva.

I això que teniu una zona protegida,
i la Marisa, el Kiquet i companyia,
demanen un Parc Natural.
que collons parc natural:
quatre joncs, un parell d'ànecs,
un munt de merda,
i els cabrons, que hi ha pel voltant.

Aquests dies sortiu massa als diaris,
que no ho veieu que les vostres trifulgues,
i les vostres collonades de plenari;
les reprovacions, i els nomenaments a dit,
no agraden ni al més partidari.

Això no us farà cap bé,
i si continuen amb aquestes cabòries,
ben aviat us faran el llit,
aneu refiant, que els de l'oposició us esquilaran.

Podríeu fer un calendari,
com les hostesses de Ryanair,
i així ja podeu pagar les factures,
i la truita de carnaval- (malparits!)
Que fins i tot heu escurçat la rua
per estalviar-vos un ral.

Collons quines forces de l'ordre que teniu.
Que en són de benplantats - i xulos, i cap quadrats!
A veure si no podrem fer un bon “carajillo”, torracollons!
Macagondéu... tantes rotondes i collonades;
aneu a vigilar els ànecs de la reserva, aneu a contar-hi les papallones,
el que vulgueu, però deixeu-nos tranquils.

I la Marisa, i aquell tan guapo, l'Spuch?
Ai! no, que és el Francino.
Collons quina cagada!
Voleu dir que es coneixen entre ells?
perquè no són ni nouvinguts, ni de socarrel,
potser és que han vingut de l'espai exterior?
Home, aquell, l’alcalde, una mica estrafolari si què ho és.

Anem al que interessa: el futbol. Ai!, no,
que m'han dit que no teniu camp,
així doncs, parlem de sexe, depravats!
Sí, sí... ensenyeu-me un bon parell de bones mamelles!
I deixeu-vos estar de collonades!

El Govern diu que les dones no heu de portar talons;
perquè no s'apugi el conill.
Que collons! El conill que es mengi la meva pastanaga.
Mireu com us cau la baba, depravats!

Qui no vulgui pols,
que no vagi a l’era;
que per Carnaval tot s’hi val.

Ja he dit prou veritats,
i heu quedat ben retratats.
I els que m’he deixat,
que us donin pel sac.

I una última cosa us vull fer arribar:
Els meus desitjos pel 2008,
que foteu tots un bon clau, si s’escau!
Que els governants no us doni pel sac, si cap!
I que tots sigueu més personetes,
que si no, l'any que ve us vindrà a veure el PSC;
i el PP; i els IDEALS; i els d'AUPA,
o algú més per posar-hi PAU.

Bona nit gent d’Altafulla..!
M'han dit que sou gent de “bulla”,
deixeu-vos d'animalades, i xaleu sense baralles.
Canteu, mengeu, balleu
i cardeu, que tot plegat són quadre dies,
i amb els marrons que teniu,
ja n'heu perdut tres.

Visca el carnestoltes, visca Altafulla..!
Que comenci la bacanal; la festa;
el xou; la disbauxa: el carnaval.
Au..! Aneu-vos en pau,
i fins que s'acabi la festa, recordeu, tot si val..!

impuls decisiu a la vil·la romana del munts

2008-01-20T22:01:00.000-08:00

Altafulla, la ciutat de Tarragona i els municipis de Constantí i Roda de Barà es beneficiaran a partir de finals d'any d'un Pla de Dinamització Turística impulsat per la Generalitat.

Aquest pla estarà finançat a parts iguals pels ajuntaments, la Generalitat i el ministeri d'Indústria i Turisme. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha explicat en una visita a Tarragona, que des del departament treballaran per portar a Madrid aquesta proposta que estan segurs que tindrà el vist-i-plau del govern estatal. Huguet ha explicat que Tarragona necessita aquest impuls per donar a conèixer el seu 'enorme patrimoni' fora dels circuits de la 'museística clàssica'. El Pla de Dinamització Turística permetrà donar a conèixer de forma 'amena', 'pedagògica' i amb 'suports audiovisuals' el Patrimoni Mundial de Tarraco.

benvingut, mister...

2008-01-20T13:57:00.000-08:00

El saló de plens de l’Ajuntament d’Altafulla, ha vist com les seves parets s’impregnaven de l’essència d’un d’aquells contats moments, en què s’escriu una pàgina de la història; un fet que no s’havia donat mai abans en temps de democràcia.
Divendres 18 de gener de 2008, ha visitat el consistori una delegació institucional, encapçalada per l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros. No és que el líder socialista no hagués visitat mai abans Altafulla, de fet, ha explicat als assistents, entre els quals hi havia membres de l’equip de govern i de l’oposició, algun funcionari, i un parell de fotògrafs i periodistes, que fins i tot havia jugat a futbol amb l’equip del poble, coincidint amb l’ex-alcalde Manel Ramon – en l’època d’anar a la muntanya de Sant Antoni a “caçar” gamusinus –imagino.
El fet, i això és el més rellevant, és que no trobaríem cap altra visita oficial d’un alcalde de Tarragona a Altafulla, des de la instauració de la democràcia. Això denota un mal veïnatge inadmissible, tenint en compte els interessos compartits en àmbits com el patrimoni, amb la designació conjunta de patrimoni de la Humanitat, fa set anys. També tot el que fa referència a la zona fronterera de tots dos municipis, amb la gestió i la possible mancomunitat de serveis, la platja de prop de la desembocadura del Gaià és en terme de Tarragona. I, òbviament, amb tot el que fa referència a la mobilitat, inclosos els maldecaps derivats de la fatídica nacional 340, actualment en fase d’espera per l’execució de les obres de desdoblament. Que dir de la tant controvertida autopista AP-7, també en procés d’execució de les obres del tercer carril. Tot plegat, fa, com dèiem, del tot necessari un clima de bona entesa i diàleg entre les dues corporacions.
Això ara és un fet; una realitat que pot donar fruits i que ens pot reportar molts beneficis a tots plegats. El mateix divendres, es va parlar de la possibilitat de treballar conjuntament en diferents àmbits. Una de les direccions encetades, va en la línia d’aconseguir que els autobusos de Tarragona arribin fins a Altafulla (ja van fins a Ferran i la Mora), això seria realitzable en el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Tarragona i el Consorci del Transport Públic del Camp, que també estableix la futura integració tarifària.

altafulla s'ofereix per ser subseu dels jocs del Mediterrani 2017

2008-01-16T00:22:00.000-08:00

L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, visitarà oficialment aquest divendres, 18 de gener, l'Ajuntament d'Altafulla. És la primera vegada, des de l'instauració de la democràcia, que un alcalde de Tarragona visita oficalment el nostre consistori.
A la reunió també hi aniran tres regidors de la corporació tarragonina i els membres de l’equip de Govern d’Altafulla i l’oposició.
Es previst que s’acordi l’adhesió d’Altafulla a la candidatura de Tarragona a acollir els Jocs del Mediterrani 2017. A més a més es formalitzarà l’oferiment d’Altafulla per ser subseu dels jocs. En els propers deu anys, es clar, caldrà accelerar la construcció de les infrastructures esportives i hoteleres necessàries.

un polígon industrial a Altafulla

2008-01-08T00:59:00.000-08:00

El diari Aquí publica en l'edició d'aquest dimarts, 8 de gener, una noticia de Jordi Salvat sobre el futur polígon industrial d'Altafulla.

És aquest document que us hem penjat perquè el pogueu llegir amb deteniment i fer els comentaris que considereu oportuns.

altrafulla

2007-12-30T10:25:00.000-08:00

A partir del llenguatge publicitari, Atsuko Arai ha explorat la forma de reconfigurar les imatges per generar noves relacions d'ubicació dels llocs. En aquest treball Arai ha projectat un poble imaginari, anomenat Altrafulla, sobre la base del poble d'Altafulla.

El projecte "Altrafulla" ironitza, d'altra banda, amb el model d'urbanisme que s'imposa a Occident, un nou paisatge urbà, el de les ciutats monument, ciutats reclam, les ciutats com a escenari i gran decorat per als grans esdeveniments, les ciutats del turisme cultural.

Atsuko Arai, nascuda a Kyoto (Japó) el 1959, resident a Barcelona desde 1994, reinventa Altafulla i la recrea com enclavament turístic d'interès mundial, gràcies a la seva condició de localitat de somni.

Una idea original i atractiva, molt útil per als que desitgin transformar la societat cap a majors cotes de cultura i benestar. Una mostra atractiva, imaginativa, amb tocs de bon humor, que convida a l'espectador a la recerca de la utopia a través de l'art de la fotografia.

El pueblo de Altrafulla

Los orígenes de la población se pierden en la noche de los tiempos. Restos neolíticos, íberos, fenicios, griegos cartagineses y romanos así nos lo indican, si bien los orígenes de la ciudad como tal se remontan al siglo XI. Sus callejones y recovecos conservan el sabor de su historia y mantienen viva su identidad. La naturaleza ha sido benévola con la población, bañada con calidez por el sol y mecida suavemente al ritmo de las olas del mediterráneo.
Se desconoce el origen etimológico de la palabra Altrafulla, si bien el topónimo aparece tempranamente registrada en documentos del siglo XIII. Se han propuesto, sin embargo, diferentes hipótesis : Alter Filium (otro hijo) latino, Al Tafulla (el trozo de tierra) de origen árabe, Altafolio, Otrafulla. Altrafulla se construyó respondiendo a los deseos de los habitantes de la zona, y hoy en día llama la atención del mundo entero gracias a su condición de pueblo utópico.

mor als 93 anys el pintor Josep Buyreu, fill adoptiu d’Altafulla

2007-12-27T21:58:00.000-08:00

ARTICLE I IMATGES DEL BLOC DE PAU:

Aquest diumenge s’acabà d’extingir i l’han enterrat al cementiri de Montjuïc, al nínxol del seus pares aquest matí de Nadal. Data sempre associada a la mort del President Macià; i val a dir que Buyreu rebé la medalla honorífica que porta el nom del primer restaurador de la Generalitat el 1931 de mans del President Pujol el 1989.
En el paisatge artístic d’Altafulla, Buyreu signa els dibuixos castellers de les plaques de la plaça del Pou. En la història cultural altafullenca de la represa durant el franquisme i la normalització amb la recuperada democràcia, Buyreu n’és una figura cabdal: dins el cenacle que a principis del seixantes reunia el jove Martí Royo i el seu pare; Albert Boronat, Joan Vives i Isidre Virgili. Durant el setantes, com a pintor del paisatge altafullenc que exposà a l’Ateneu de BCN el 1974, i com a entregat padrí dels Castellers d’Altafulla. Féu el pregó de la FM de sant Martí de 1984 i el cartell de la de 1987.
El 1995, commemorat el seus 80 anys i en l’estela de la seva designació com a fill adoptiu, vam constituir els Amics de Buyreu que edità un preciós llibre il·lustrat, d’on hem manllevat la petita antologia fotogràfica. El darrer acte de Buyreu a Altafulla s’escaigué el gener de 2005 per acompanyar-lo en els seus 90 anys.

Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!.

2007-10-04T12:47:00.000-07:00

Amb aquesta frase solia començar les classes el catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
El proper 18 de novembre farà tres anys de la mort de Miquel Porter i Moix a Altafulla.
L'historiador del cinema va néixer el 1930 a Barcelona, va aficionar-se ràpidament al cinema perquè el seu pare, el famós llibreter Josep Porter, el portava cada dissabte al cinema amb els seus germans perquè a casa no hi havia calefacció. D'adolescent li van regalar una càmera Paillard i va començar a filmar-ho tot.
De gran es va aficionar a comprar pel·lícules antigues al mercat dels Encants i també revistes, llibres i càmeres, des de llanternes màgiques que feien la delícia dels petits fins a projectors professionals per a admiració dels més grans. Allò es va convertir en CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), l'embrió de l'actual Filmoteca de Catalunya, entitat de la qual ell mateix enfou màxim responsable durant un temps.
Porter Moix fou catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, on va impartir classe durant trenta anys. Els cursos els començava habitualment amb la frase: Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!. Publicà diversos llibres, preferentment sobre el cinema català.
A banda de la seva dedicació en favor de la recuperació del patrimoni cinematogràfic i la docència a la universitat, també va estar lligat a moltes altres iniciatives culturals. Fou un dels fundadors del moviment de renovació de la llengua catalana, Els setze jutges, del qual van sortir figures com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. Amb el número 1 del grup, va editar un elapé el 1962, Miquel Porter canta les noves cançons, on cantava amb una marcada influència de la cançó francesa de l'època.
Miquel Porter Moix es va significar en la participació en tota mena d'activitats d'oposició a la dictadura franquista raó per la qual va ser detingut en diverses ocasions, per catalanista, i tancat a la presó de Lleida.
«Som Els Setze Jutges perquè volem donar a través del títol una locució ben catalana. En segon lloc, és una qüestió de fons, volem ser irònics. Diem sempre que la nostra cançó és una crònica tendra i irònica del país. En tercer lloc, hi ha el nombre. No som pas setze, volem arribar a ser setze, però quan siguem seixanta, que algun dia arribarà, ens direm Can Seixanta, i molts anys després potser serem milers i aleshores se'ns dirà La Tornada dels 10.000.»
Amb aquestes paraules de Miquel Porter i Moix es van presentar els Setze Jutges, que van agafar el nom d'un joc de paraules molt popular als Països Catalans. El van fundar el 1961 Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Remei Margarit amb la cançó francesa com a referència, la inspiració de Lluís Serrahima i la voluntat de normalitzar l'ús del català en el món de la música moderna i preservar la identitat catalana en ple franquisme.
Els Setze Jutges i la cançó catalana, molt més enllà d'un sentit estrictament artístic, van ser l'eina perquè els Països Catalans recuperessin l'autoestima que Franco els havia arrabassat.

L'enhorabona..!

2007-09-26T23:05:00.000-07:00

Tornem a estar desbordats gràcies a la vostra inestimable col·laboració. El cert és que tots els membres del Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla estem més que satisfets i podem dir ben alt i ben clar que una vegada més s’han acomplert les expectatives i ens han arribat contes de tot els territori de parla catalana: només en ha faltat l’Alguer i el Rosselló, (a veure si l’any que ve algú s’anima!)
És important destacar que el Premi Altafulla de Narrativa Curta ja ha arribat pràcticament a tots els racons del nostre país; des de petits nuclis amb pocs habitants, fins a grans àrees metropolitanes. El nombres de contes que hem rebut en aquesta desena edició ja supera la setantena.
Tenim narracions que ens heu fet arribar des de Maó i Mallorca, a les Illes; d’altres procedents de Xerta, a les Terres de l’Ebre; també, i com ja és habitual, de Barcelona i la seva àrea metropolitana i de Picassent, al País Valencià.
Enguany també hi ha narracions procedents de Sant Vicenç dels Horts; Manresa; Girona; Tarragona; Vilanova i la Geltrú; Sitges.... (per citar-ne algunes) i, naturalment, d’Altafulla.
Moltes gràcies a tots i a totes, i que hi hagi sort!
Us volem recordar que ara farem un sopar on els membres del jurat (Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla), deliberaran per escollir l’obra guanyadora de la present edició.
El veredicte el farem públic el dissabte 1 de desembre, ( si no hi ha cap canvi de darrera hora). Serà tres caps de setmana després de la nostra Festa Major d’Hivern, a la que esteu tots convidats.
Per nosaltres és molt especial haver pogut celebrar amb tots vosaltres deu anys de premi i us volem convidar a la presentació. Serà a les 8 del vespre, i en algun lloc que ja us anunciarem més endavant. Com us podeu imaginar, estem preparant un acte especial al que convidarem autoritats ( de la Generalitat i de l’Ajuntament). També fem extensible la invitació als que en alguna de les deu edicions anteriors heu guanyat o participat al premi, gràcies a tots.
Recordem que el premi compta amb un import de 400 euros i la publicació de l’obra.

Fins aviat!

El Gaià, un riu desgraciat

2007-09-11T21:54:00.000-07:00

A l'estiu, algunes vegades el Pep Costurero havia passat per casa, a entrada de fosc, amb una galleda plena de peix de riu. «Baixa una plàtera», deia, i l'omplia de peix fresc acabat de pescar. A casa la padrina arrufava el nas, deien que pescat i fregit es podia menjar, però tampoc no n'érem entusiastes. El Pep havia parat el tremany, una mena de xarxa que es posava d'una banda a l'altra de riu. Des de més amunt, es llençaven pedres, es batia l'aigua per espantar els peixos que fugint del rebombori riu avall quedaven enganxats a la xarxa. El sistema, molt eficaç, estava prohibit i la Guàrdia Civil et requisava el tremany si t'enganxava in fraganti. Però pots comptar les ganes que tenien d'anar pel riu Gaià a aquelles hores, si pensem a més a més que la vigilància a Vila-rodona la cobrien amb bicicleta els civils del quarter del Pont d'Armentera.
És la contra de Josep Santesmases, al Punt.

"peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "alta fulla...arbre, aire en amunt"...

2007-09-04T05:51:00.000-07:00

Ronden les coves i les balmes, les pedres fites i les pedres gentils, els gorgs i les congestes... Són genii loci, genis del paisatge, guardianes de les aigües, dels boscos i del cims. Viuen en palaus meravellosos sota terra o a les profunditats dels llacs. Apareixen i desapareixen al seu gust, en un dir: "Peu sobre fulla", "fulla sobre fulla" o "Alta fulla... arbre, aire en amunt"...

De la revista narradors i narració

I pronuncien la fórmula d'enlairar-se xemeneia amunt: Altafulla, Vola fulla, La fulla i la flor, en l'aire fulla, fulla sobre fulla, pet sus fulla, vod del cim d'Altafulla...
El nostre rondallari recull un cas d'encanteri de bruixeria, que no és sinó una versió d'un conte d'Apulei: un xicot assisteix d'amagat a una reunió de bruixes; segueix totes les cerimònies i observa com se suquen amb els untets i pronuncien la paraula "altafulla" i es transformen en ocells negres i volen pel cel nocturn. Ell també se n'unta però, en lloc de pronunciar la paraula convinguda s'equivoca i diu "baixafulla" i resta convertit en un ase...
Altafulla... La tradició diu que la vila d'Altafulla és vila de bruixes. Quan el nom ve de l'àrab a-Tahulla... D'altres viles de bruixes són: Llers, Andorra la Vella, Arbúcies ("de Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes"), Centelles, les Guilleries, Vallgorguina, Molins de Rei, Solivella i Vimbodí ("Sarral són tots jueus, aquella gent malvada, / a Solivella, les bruixes, d'on surten les pedregades..."), Bellpuig i Guimerà, Cervera (on encara hi ha el carreró), Cadaqués, Tresserra (al Rosselló)...

Salvem el Gaià..!

2007-09-04T00:23:00.000-07:00

Aquest dissabte 8 de setembre es fa la presentació de les noves propostes de Salvem el Gaià a la desembocadura del riu. Els organitzadors esperen que hi hagi força representació dels veïns i veïnes de la subcomarca del Baix Gaià, també des de les diferents entitats que treballen a la zona i en especial, esperen la presència dels representants de l’arc polític de la comarca. De fet, segons asseguren els organitzadors, ja hi ha polítics que han confirmat la seva presència.

Tothom que hi vulgui prendre part ha de saber que s’han quedat a les 9 del matí davant del centre cultural de El Catllar per anar fins a les fonts de Sant Magí de la Brufaganya. La comitiva s’aturarà per esmorzar a Querol, on hi ha prevista una trobada amb membres de la plataforma, Salvem el Querol.
Per prendre part en l’activitat, de cara a coordinar l’excursió fins a les fonts, cal enviar un correu electrònic a aquesta adreça: jsmbaixgaia@hotmail.com

Per últim, us podeu baixar el cartell de l'acció perquè el reenvieu, enganxeu, etc.

L'autor és el Joan Carles de la Riera.

També podeu veure l'anunci que n'ha fet el Jordi de la Torre.

El dimecres 5 i dijous s'ha quedat 5 de la tarda a l'AUCA de Torredembarra per fer les banderes de l'acció del dissabte. S'han de fer i pintar unes 60 banderes blaves.

Altafulla abans de la guerra

2007-08-28T13:23:00.000-07:00

Aquest és l'aspecte que tenia l'interior de l'església d'Altafulla, i més concretament l'altar d'una de les capelles, l'any 1924.

És només una de les moltes fotografies del poble que trobareu en el fons de la Biblioteca de Catalunya. La imatge, de la mateixa manera que la que veieun al capdamunt del blog, és de Josep Salvany i Blanch ( 1966-1929)

La resta de d'instantànies als Fons Fotogràfic Salvany. Memòria Digital de Catalunya.

Un altra mostra:

el mosquit tigre de nou

2007-08-24T07:18:00.000-07:00

Com ja es va publicar en un post d'aquest blog el 16 de juliol ( fa més d'un més) el mosquit tigre s'està propagant de forma molt ràpida a Altafulla. Aquest dies, fins i tot, hon han fet públic als informatius d'Antena 3, i al Periódico de Catalunya.

Ara només cal que les autoritats competents (DP Medi Ambient ) facin alguna cosa al respecte.
Com ja es va dir en el seu moment, un dels focus de propagació, i el lloc on crien les larves, és el cementiri del poble.
En cas que el poble tingués els mateixos recursos que l'Ajuntament de Cerdanyola, hauria pogut contractat una empresa per fer tasques de prevenció i control del mosquit tigre, com ja ho han fet aquest estiu a la ciutat del Vallès.
A Cerdanyola la presència d'aquest mosquit es remunta a l'estiu del 2004 i el 2005, (com Altafulla) ja s'hi localitzaven poblacions estables. Des d'aleshores el mosquit ha causat moltes molèsties als ciutadans a causa de les fortes picades que provoca. L'empresa encarregada de la prevenció, Argelaga Serveis Ambientals SL, visitarà la població afectada, farà reunions i avisos informatius. La campanya es farà durant l'època de més proliferació d'aquesta espècie invasora, entre el mes de juny i el novembre.

L'ACA estudia usar aigües depurades de l'EDAR per a millorar el cabal del tram baix del Gaià

2007-08-16T22:48:00.000-07:00

L'Agència Catalana de l'Aigua ha impulsat una nova manera de prendre decisions sobre com assolir la recuperació del bon estat ecològic dels rius, els aqüífers i el litoral de Catalunya a través d'un model participatiu.
Així, des de setembre de 2006 fins a mitjans d'aquest any, ha fet 18 sessions sobre les conques dels rius Gaià i Francolí i 33 del Ter superior, en les quals hi han col·laborat prop de 900 representants d'ajuntaments, entitats ecologistes, i organitzacions socials i sindicals.
Amb aquests processos, els assistents han pogut presentar les seves propostes per millorar, entre altres coses, la depuració de les aigües urbanes i industrials, i la recuperació de l'espai fluvial.

A través d'aquestes trobades, en les quals van tenir una part activa diversos col·lectius de la demarcació que treballen des de fa temps en l'optimització dels recursos hídrics, (com l'Hort de la Sínia, Unió de Pagesos, el GEPEC i Mediterrània CIE), l'Agència va voler escoltar les seves experiències.

Malgrat que encara hi ha una vintena de propostes que han quedat pendents que se'n determini la viabilitat, ja n'hi ha una quarantena que han aconseguit el vist-i-plau. D'aquestes, dins l'apartat d'iniciatives per reduir la contaminació urbana i industrial que s'han inclòs en el programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005), en destaquen l'elaboració de convenis que planifiquin la dotació de serveis segons els creixements urbanístics.
L'Agència reconeix la falta de plantes de compostatge adequades per al tractament de fangs en punts propers a les EDAR (tot i que cal recordar que el PSARU en preveu la instal·lació de sis de noves a la demarcació), així com la millora de la d'Altafulla. En els documents de resolució tampoc s'obvia la necessitat d'implantació de mesures que minimitzin la incidència dels episodis de pluja en la qualitat del medi receptor amb la col·locació de més tancs de retenció d'aigua. I ja com a accions amb voluntat continuista, s'optimitzarà la informació disponible de l'estat de les aigües superficials, subterrànies i litorals, a més de reforçar la inspecció de qualsevol abocament a les lleres (fent la seva corresponent tipificació en una base de dades quan en sorgeixin de nous).

D’altra banda, l'ACA ha començat la redacció dels Plans Zonals d'Implantació de Cabals de Manteniment (Pzicm) de l'Alt Ter i del Gaià amb l'objectiu de tenir-los acabats abans de finals d'any. Un treball que té com a objectiu aconseguir un bon estat ecològic de les masses d'aigua abans del 2015, tal com s'ha fixat el Departament de Medi Ambient. En aquest sentit, està en marxa un projecte promogut conjuntament entre la mateixa ACA, el Consorci de l'Aigua de Tarragona (CAT) i l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) per promoure cicles tancats d'aigua i la seva reutilització a les estacions depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou. Es contempla, a banda, la possibilitat d'usar aigües de l'EDAR d'Altafulla per a millorar el cabal del tram baix del Gaià.

el centre d'interpretació dels Munts pren forma

2007-08-06T21:48:00.001-07:00

Els arquitectes han presentat el projecte de construcció d'aquest edifici de divulgació del jaciment.

Noticia de Carina Filella ( El Punt )

Els arquitectes Estanislau Roca i Ramon Sastre són els responsables del projecte executiu del nou centre d'interpretació de la vil·la romana dels Munts, un edifici situat a la mateixa entrada del jaciment que servirà per divulgar la que es considera «una de les vil·les romanes més importants d'Hispània», segons Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'edifici tindrà dues plantes i es caracteritzarà per la seva «simplicitat de formes» i per la seva sostenibilitat, ja que hi haurà plaques solars i també s'hi recollirà l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit per regar l'hortus de la vil·la.
Els dos arquitectes, juntament amb el director del MNAT, Francesc Tarrats, ja han presentat el projecte del centre d'interpretació al consistori d'Altafulla, encapçalat per Francesc Farré. De moment encara no hi ha data d'inici de les obres, tot i que la primera fase, pressupostada en aproximadament 500.000 euros, podria estar enllestida l'any que ve.
L'edifici, que ha de servir per donar les claus de lectura de la vil·la romana dels Munts, se situarà en el punt d'entrada al jaciment. De fet, «el mateix edifici serà la porta d'entrada i de sortida del recinte», segons Estanislau Roca. L'edifici, d'aproximadament 1.200 metres quadrats, tindrà dues plantes i es caracteritzarà per les formes simples i «minimalistes», i en destacaran les dues gran vidrieres, que permetran veure les restes romanes des del recinte. A la planta inferior s'hi situaran els tallers, magatzems i altres serveis per als investigadors, i a la planta superior hi haurà una sala d'actes i una gran sala museogràfica amb una exposició permanent que explicarà les característiques d'aquesta vil·la romana que va tenir sis segles d'ocupació estable (segle I-VI/VII), a través de suport gràfic i documental, maquetes, reconstruccions de les troballes i peces originals, que ara es conserven i s'exposen al MNAT.
Construït amb formigó blanc autocompactable, els arquitectes han volgut que fos un edifici sostenible, per la qual cosa s'equiparà amb plaques solars tèrmiques horitzontals. A més, intentaran recollir l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit (situat a la planta inferior del centre) i que servirà per regar l'hortus (jardí) de la vil·la romana.
La construcció del centre d'interpretació de la vil·la dels Munts és fruit del conveni que van signar l'any 2005 el MNAT i l'Ajuntament d'Altafulla a través del qual es va impulsar un pla director que marca les línies d'actuació en tres aspectes: recerca, conservació i adequació de les restes i la seva museïtzació i difusió. És en aquest darrer apartat que s'inscriu el projecte del centre d'interpretació, per a la realització del qual ha col·laborat l'empresa residencial Balís. L'equipament és, segons Francesc Tarrats, «necessari per acabar de motoritzar tota una dinàmica en la qual els Munts és molt propícia, pel que fa als visitants i el nom i prestigi per a l'arqueologia de Catalunya».
El pla director del jaciment inclou altres actuacions, des d'intervencions arqueològiques fins a la creació de diferents itineraris de visita.

TROBALLES IMPORTANTS
Les intervencions arqueològiques dutes a terme en els últims anys al jaciment han estat del tot fructíferes. Fa dos anys, per exemple, es van descobrir les restes d'un mitreu, un edifici de planta rectangular dedicat al culte oriental, que supera en grandària el de les termes de Caracalla, a Roma

la milor orquestra filharmònica de Polònia actua a altafulla

2007-07-30T23:46:00.000-07:00

L’Artur Rubinstein actua el dilluns 6 d’agost a Altafulla. Es tracta d’una de les més prestigioses orquestres filharmòniques de Polònia. Des de la seva fundació el 1915, a Lodz, pel director Tadeus Mazurkiewicz i el gran violinista P. Klecki com a concertino, la Filharmònica ha recorregut un llarg camí, convertint-se en una de les més importants orquestres de l’Europa de l’Est.
L’alt nivell dels músics de Lodz va originar que la tercera part de l’Orquestra Filarmònica d’Israel es formés l’any 1936, per mediació del gran violinista Bronislaw Hubermann, amb músics vinguts directament de Lodz.
Es pot dir, que l’Orquestra Filharmònica d’Israel no té només origen polonès sinó, mes concretament, de Lodz.
Després d’actuar en innombrables ocasions amb Artur Rubinstein, va obtenir el reconeixement del gran pianista en acceptar, el 1984, ser president d’honor de l’orquestra i concedir-li el seu nom de forma exclusiva.
La Filharmònica Artur Rubinstein ha realitzat gires per Txecoslovàquia, Alemanya, Itàlia, Rússia, Bulgària, França, Holanda, Espanya, Àustria, Israel, Japó i els Estats Units, ara es podrà escoltar a Altafulla.
També ha participat en els festivals de Varsòvia, Frankfurt, Amalfi, Lourdes, Milà, Salzburgo, Kopenhagen i París.

El director de l’orquestra és Horst Sohm.

Va néixer a Möhringen, a Alemanya. Durant la celebració dels Jocs Olímpics “Barcelona 92” va estrenar l’obra “Concert d’Empúries” del compositor Eduardo Rincón, dedicada amb motiu de l’arribada de la torxa olímpica a Empúries.
Durant les temporades 2002 a 2005 va dirigir l’Orquestra de Cambra de Bratislava, la Simfònica d’Omsk, a Rússia, la Camerata Instrumentale de Berlín i l’Orquesta Simfònica “Ciudad de La Línea”.
El 2006 va dirigir també l’Orchestre de Chambre Français de Paris, la Mozart Festival Orchestra i, finalment, la Filharmonia d’Arthur Rubinstein.

El concert tindrà lloc el dilluns 6 d’agost, dins del Cicle de Concerts d’Altafulla. L’Artur Rubinstein interpretarà peces de Glick, Mozart i Händel, entre d’altres.
L’actuació serà en el marc incomparable de la plaça de l’Església, al Nucli Antic, a les deu de la nit. Les entrades valen 15 euros.

El divendres, dia 10 d’agost, arriba l’altre gran concert del Festival de Veus, amb l’actuació del Cor de Kíev amb un programa de música sacra i profana d'Ucraïna i sota la direcció de Mykola Hobdych.
El diumenge 12 d’agost tindrà lloc el Concert de The Scholars Baroque Ensemble, que interpretarà, “Les Vespres de Monteverdi”.

Apareix un nou brot de mosquit tigre a Altafulla (aedes albopictus)

2007-07-16T04:40:00.001-07:00

Apareix un nou brot de mosquit tigre (Aedes albopictus) a Altafulla. En aquest cas els focus s’ha trobat a la urbanització de Sant Antoni, prop del cementiri, els experts consideren que els gerros d’aigua de les flors del cementiri els ofereixen un hàbitat ideal.
A Catalunya es va detectar per primer cop el 2004, des de llavors ja s’ha estès per diverses poblacions, una vintena llarga i els biòlegs asseguren que s’escamparà irremeiablement.

El mosquit tigre no és transmissor de malalties, però pica de manera reiterada.

El mosquit tigre va arribar segurament amb algun carregament de l’est asiàtic i es reprodueix tan ràpidament que no es pot parar. A Catalunya es va detectar per primera vegada a Sant Cugat del Vallès i d’aquí s’ha anat estenent per les comarques del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i últimament ja hi ha hagut queixes de picades al Maresme. També se n’han trobat a Tortosa, a banda d’Altafulla.
El dilluns, 16 de juliol, un tècnic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, procedent de Barcelona, va venir a Altafulla per recollir dos exemplars que un veí del poble havia capturat i guardava congelats. El Departament ja es va possar en contacte amb l’Ajuntament per fer, properament, una campanya d’enviament massiu de quadríptics informatius a la zona de Sant Antoni, on van aparèixer els exemplars.

És un mosquit àgil que s'amaga típicament a les parts ombrívoles de bardisses. És actiu sobretot de dia, a primera hora del matí i abans de fer-se de nit; la seva activitat és principalment a l'exterior de les cases, tot i que també hi entra. Tenen un radi de vol i d'acció relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria com a màxim).

Repercussions per a la salut:

Les femelles d'aquesta espècie produeixen molèsties provocades per l'elevat nombre de picades que fan, les quals els proporcionen aliments per al desenvolupament dels ous.

Per eliminar els punts d'aigua susceptibles a la cria d'aquests mosquits cal:

Cobrir, buidar o posar boca avall qualsevol recipient que estigui a l'exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, etc.
Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d'aigua de pluja setmanalment.
Tapar o cobrir amb tela mosquitera espessa els recipients d'aigua que no es pugin treure, de forma que els mosquits adults no hi puguin posar els ous.
Treure els plats de sota els testos, i si no és possible, buidar-los quan l'aigua s'hi acumuli.
Canviar l'aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua acumulada per evitar que hi creixin larves.
Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, eliminant qualsevol obstrucció al flux d'aigua.
Mantenir el terrenys exteriors anivellats, per tal que l'aigua corri. Cobrir forats i depressions on s'hi pugui acumular aigua.
Mantenir cobertes les piscines mentre no s'utilitzin.
Buidar les piscines de plàstic, inflables o similars cada 3 o 4 dies i, si no s'han d'utilitzar, retirar-les.
Vigilar els abeuradors d'animals: canviar l'aigua dels plats d'animals domèstics sovint i vigilar els abeuradors per tal que no s'hi desenvolupin larves.
Vigilar les basses petites: si és possible buidar-les setmanalment, si no, depenent del seu ús, serà aconsellable tapar-les i col·locar-hi tela mosquitera.
Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d'aigua estiguin degudament coberts.
Tapar els forats dels troncs i branques, omplir-los de sorra o vigilar que no s'hi acumuli aigua.
Evitar la presència continuada d'altres objectes que en general puguin acumular aigua de pluja, com ara joguines sense utilitzar.

Noticies relacionades. Cerdanyola del Vallès contracta una empresa per prevenir i controlar el mosquit tigre. http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=204751

Altafulla inspira el darrer llibre de Pep Puig

2007-07-03T23:54:00.000-07:00

El desig, els records i el laberint del llenguatge conviuen en la darrera novel·la de Pep Puig«Les llàgrimes de la senyoreta Marta» relaciona un adolescent amb una mestra.

El desig com a motor, els records des de la ironia i l'elasticitat del llenguatge, que possibilita la contradicció i la reinvenció del passat, són alguns dels elements que animen la segona entrega de la trilogia de Pep Puig, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries).
L'obra, ambientada en un imaginari poble mediterrani, tracta d'una relació entre un adolescent i la seva mestra d'escola, en un procés d'aprenentatge sexual i moral, rememorat en forma de novel·la vint anys després per ell.
Pep Puig i Ponsa va néixer a Terrassa el 1969 i viu a la Nou de Gaià.

L'acció està situada en un poble mediterrani inventat, el Garrober, tot i que no amaga el seu vincle amb Altafulla. «En aquests pobles tothom sent el pes del nom, com ara en Pau, que és de cal Sabater. Per això marxa. Li pesen massa les arrels». El més trist, però, és que quan torna al seu poble s'adona que els habitants estan contents de viure-hi: «Al final és allò de dir, fem el que fem, serem uns insatisfets.»

Llegir noticia sencera publicada per V. Gaillard al Punt el 04.07.2007:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2466647

Ja tenim gat de foc

2007-06-30T16:17:00.001-07:00

Aquest dissabte hem pogut veure en la seva primera actuació el Gat de Foc d'Altafulla. La nova bèstia de foc tradicional va sortir acompanyada per altres elements del bestiari (domèstic) popular, hi havia altres gats i també els Diables d'Altafulla, als que els felí acompanyarà en les properes actuacions de la seva història.

Ha estat gràcies a l'esforç de moltes persones que de forma anònima han possat el seu granet de sorra ( a les guardioles repartides pel poble), també a la feina de persones amb noms i cognoms i al suport de les institucions, les que hi han abocat diners, s'entén.
Un d'ells, l'artífex de la idea, Joan Carnicer, es mirava aquest dissabte la criatura des de dalt el balcó de l'Ajuntament, acompanyat pel també nou alcalde, Francesc Ferré, i l'espiker que no va oblidar cap detall d'aquells que tegeixen el dia a dia d'un poble com el nostre: que si el pitxa curta, les referències al fum de la pipa del Marcel Socies, etc, etc. M'han dit que el dia que es va fer l'homenatge al Barça a Altafulla el Pepe va fer un discurs que tothom va quedar meravellat, i no és conya.
El Gat de Foc, aquests 35 quilos d'emocions d'un poble que l'ha vist nèixer, serà ja, a partir d'avui, el nostre Gat de Foc, el de tots els atafullencs i altafullenques.

Visca el Gat de Foc i, per molts anys que el poguem veure tots plegats..!

Aquest parell són membres del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla. Com podeu comprovar pel color de la camissa del Toni ( lila dels castellers pels que sigueu de fora vila ), tenim infiltrats en d'altres entitats.

Avui és el dia del gat de foc!

2007-06-26T14:15:00.000-07:00

Altafulla presentarà aquesta tarda de dissabte la seva primera bèstia: el Gat de Foc d'Altafulla

El bestiari festiu domèstic està d'enhorabona, el proper 30 de juny s'estrena el Gat de Foc d'Altafulla. L'acte, emmarcat en la 7a Fira de les Bruixes, tindrà lloc a la plaça del Pou cap a les 19.15 h amb la presentació del Gat. A les 20.00 h, el nou element estrenarà el seu ball propi ("El Ball del Gat", amb música del graller Joan Blanch Cañellas i coreografia de Margarida Aniorte i Josep Maria Ferré) i, després de sopar, cap a les 23.00 h, s'estrenarà oficialment la bèstia en el correfoc, en què també participarà el Drac del Morell, fet pel Martí Royo, i com a homenatge en el desè aniversari de la seva mort El Gat de Foc d'Altafulla és obra de Marcel Socias Caballé (autor, entre altres, dels gegants i el Cavallet de Mar de l'Hospitalet de l'Infant), que ha comptat amb l'ajuda de Xènia Quialós.
La figura és de fibra de vidre, i la seva estructura metàl·lica interna ha estat elaborada per Alfer, de la Riera de Gaià. Els vestits, disseny, patró i decoració ha anat a càrrec de Marga Badia, i la costura per part de Lola Hernández Parra. La nova bèstia acompanyarà a partir d'ara al Grup de Diables d'Altafulla en totes les seves actuacions. Altres gats existents dins el panorama festiu català són el Gat del barri Sant Miquel d'Olot i la Martineta, el gat mesquer volador de Cerdanyola de Vallès.

Més informació: ht t p://www.altafulla.cat/

Aquí teniu el programa de la nit de bruixes:
http://www.altafulla.cat/Nit_bruixes.pdf fulla.cat/Nit_bruixes.pdf

Recull de premsa:

http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=20404&sec=1

viI·la romana dels munts

2007-06-24T12:38:00.000-07:00

El Museu Nacional Arqueològic defineix la Vil·la Romana dels Munts com un dels conjunts més importants d'Hispània en la seva categoria, amb un dilatat període d'ocupació (segles I al V dC). Ho fan possible les característiques de les seves restes arquitectòniques i dels seus elements ornamentals (escultures, mosaics, capitells, etc.)

El conjunt disposa d’un passadís porticat que constitueix l'eix vertebrador d'un complex projecte arquitectònic en què s'articulen els diferents àmbits funcionals de tipus residencial (termes, habitacions, etc.) i agrícola.
Aquesta joia, que forma part del conjunt de Tarraco declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, podria esdevenir un dels principals pols d’atracció del poble d’Altafulla.
Ara que tenim un nou equip de govern, es podrien refer antics ponts de comunicació amb el Museu Nacional Arqueològic ( i especialment amb el seu director, Francesc Tarrats y Bou ) per fer, a banda de les visites guiades de Caius i Faustina, altres activitats la resta de l’any.

També seria una bona idea senyalitzar millor l’existència del conjunt, especialment en els vorals de l’actual i flamant passegi de la nacional 340. Es cert que hi ha un rètol, però fixar-s’hi és gairebé un miracle.

No en va, tenim un diamant en brut que algú es dignarà a polir algun dia i llavors tots lamentarem no haver-ho fet abans.

Si en voleu més informació de la vil·la: http://www.tarragona.cat/patrimoni/tarracometamorfosi/pdf/16.pdf

I en aquest altre lloc descobrireu les troballes més importants fetes a la Vil·la d'Altafulla. http://www.udel.edu/leipzig/texts2/elc22027.htm

l'església acomiada Altafulla

2007-06-21T14:37:00.000-07:00

L'església acomiada Altafulla:

Article sencer: http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/23/hoy/pdf/Portada.pdf http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/23/hoy/pdf/Portada.pdf

Buscant informació sobre el poble n'he trobat una que m'ha cridat l'atenció.
Resulta que a Panamá, fins fa cinc anys, perquè el van assassinar, va viure un capellà anomenat Altafulla. La història de Jorge Altafulla no deixa de ser sorprenent.

Tria de premsa:
Panamà, 22 de mayo de 2002

Gracias monseñor Jorge Altafulla.

Ahora que mataron a monseñor Jorge Altafulla prefiero buscar consuelo en su vida, y no en las razones de su muerte. Porque, en caso de que la policía y los investigadores den con el asesino, no creo que se encuentre explicación para que alguien acabe con una mente brillante e instruida. Será siempre inexplicable la pérdida de un buen pastor. De Jorge Altafulla vale la pena hablar.

Quiero referirme a él, porque he escuchado a gente hablar de “las extrañas circunstancias de la muerte del padre”, cuando la delincuencia y la violencia en Panamá no tienen nada de extraño. Yo diría que la cotidiana violencia cobró la vida de un hombre poco común. Seguramente no soy el más apropiado para decir demasiadas cosas de él. Porque él reunía muchas características que hacían difícil conocerlo completamente. Allá en San Miguelito aprendimos a quererlo a pesar de su carácter reservado y del tono elevado de sus palabras. Una vez le escuché decir que el sentimiento es solo una parte de la dinámica del amor. Decir eso en San Miguelito tiene su mérito, especialmente por la personalidad tremendamente cálida y afectuosa que caracteriza a la gente de la parroquia....

...Su nombramiento como obispo por parte del papa Juan Pablo II, reconoció su dedicación sacerdotal y sus conocimientos. Recuerdo todo el regocijo y fiesta que generó su designación en Cristo Redentor. Durante los años de verdadera crisis económica a finales de los 80, animó a hacer las ollas comunes y las acciones de solidaridad con los más pobres. Lo recuerdo por su sinceridad al hablar. Se situó en medio de las diferencias políticas evidentes en San Miguelito, durante y después de la invasión en momentos de tensión e incomprensión. También lo escuché decir que el sacerdote no busca aplausos....

...Me sorprendió escuchar a monseñor Altafulla decir que desde el catecumenado, la búsqueda de Dios es un camino hacia abajo. Que es una búsqueda en lo más hondo y profundo de nuestro interior, un encuentro crudo con todo lo que somos por dentro, todo... Si voleu accedir a l'article d'aquest periodista de Panamà.

http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/05/22/hoy/opinion/566156.html

Uns dies després de la publicació de l'article es detenia el presumpte autor de l'assassinat de Jorge Altafulla.

Marcos Manjarrez Davis confesó que asesinó al sacerdote Jorge Altafulla porque éste lo llamó “negro” y le truncó sus esperanzas de ser sacerdote, según la declaración indagatoria del imputado leída en el juicio que se inició ayer en el Segundo Tribunal de Justicia. Manjarrez declaró que el día de los hechos cuando le pidió a Altafulla que lo atendiera, éste le dijo de forma grosera: “todos ustedes los negros son la misma vaina” y agregó que luego el religioso intentó golpearlo.

El proceso penal contra Manjarrez dio inicio ayer en horas de la tarde ante un lleno completo en la sala de audiencias del Segundo Tribunal, luego de conformarse el cuerpo de jurados que quedó integrado por cinco mujeres y tres hombres. El ex seminarista vestía un pantalón oscuro, una camisa azul y un abrigo amarillo. En todo momento mantuvo su vista fija en el jurado de conciencia. Dentro de la declaración indagatoria de Manjarrez que se leyó en el tribunal, el acusado dijo que antes de intentar hablar con Altafulla dentro de la iglesia de Guadalupe, repartió estampillas de la virgen a varias personas, luego rezó un rosario. Cuando se encontró con Altafulla este lo ignoró, pero luego lo siguió hasta su habitación dentro de la iglesia y lo encontró acostado frente al televisor.

Dijo que cuando intentó hablar con el sacerdote por segunda ocasión éste le dijo: “todos los negros son la misma vaina” e intentó golpearlo. Fue entonces, agregó Manjarrez, cuando sacó un cuchillo que había tomado fuera de la iglesia y se lo mostró al religioso y éste se calmó. Altafulla, según el relato, le ofreció 20 dólares para que se marchara y lo empujó para que saliera. La actitud del sacerdote irritó a Manjarrez. Tomó un cuchillo y le propinó una puñalada en el cuello que le produjo una cortada superficial mientras le advertía que se quedara tranquilo; que no tenía intención de lastimarlo. Luego el sacerdote se le abalanzó y en el forcejeo Altafulla le arrebató el arma blanca y le hizo varias cortadas superficiales en uno de sus brazos, el pecho y la espalda. Manjarrez lo golpeó con fuerza en el rostro para quitarle el cuchillo.

Allí, según el propio acusado, perdió el control y apuñaló varias veces al cura. En un momento Manjarrez declaró que quedó encima de Altafulla tratando de someterlo y le preguntó: “¿qué se siente estar abajo?”. Altafulla contestó: “maldito negro”. Manjarrez acotó que continuó apuñalando al sacerdote hasta que se percató que había muerto.

Luego, según su versión, se lavó las manos para quitarse la sangre y salió por la parte de atrás del templo. Quemó las ropas, fue a la iglesia San Gerardo de Mayela y regresó a la iglesia de Guadalupe cuando ya se sabía del crimen. Al día siguiente asistió a sus clases de derecho en la Universidad de Panamá, hasta que fue detenido dos o tres días después. El arzobispo de Panamá, José Dimas Cedeño, quien estuvo presente en primera fila en la audiencia junto a los familiares de Altafulla, manifestó que aunque Manjarrez no ha mostrado arrepentimiento por lo que hizo, la iglesia lo ha perdonado, mas espera que se haga justicia.

Rafael Rodríguez, abogado defensor, expresó que durante la audiencia no atacará a la Iglesia, pero sí hablará de los buenos y malos pastores. En tanto, Dimas Guevara, fiscal cuarto superior, afirmó que no tiene dudas de que el jurado pedirá la máxima sentencia, de 20 años. Guillermina McDonald, representante de los familiares de Altafulla, indicó que este no es un juicio contra la Iglesia ni contra el padre Altafulla, sino contra Manjarrez y que espera que la defensa del imputado entienda este aspecto.

desena edició del premi altafulla de narrativa curta

2007-06-19T14:39:00.000-07:00

El Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla organitza un any més el Premi Altafulla de Narrativa Curta, amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura. Aquest certamen literari arriba a la DESENA edició més consolidat que mai en els territoris de parla catalana.En les nou edicions anteriors hem rebut relats procedents d'autors dels Països Catalans i de la Franja. La majoria de narracions són d'autors de Barcelona i la seva àrea metropolitana, també de les altres tres demarcacions catalanes i, cada vegada més, del País Valencià, Andorra i les Illes.El jurat estarà format per Joan Carnicer, Jordi Cervera, Anna Muntaner, Montse Palau i Teresa Olivé, com a representant del Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla.Al premi de narrativa curta, que compta amb un import de 400 euros i la publicació de l’obra, si poden presentar originals inèdits escrits en català per persones majors d’edat, tal i com s’especifica en les bases que adjuntem.El termini de presentació d'originals és el divendres 21 de setembre de 2007, a les dues del migdia, i s'han d'enviar al Col·lectiu d'Acció Cultural d'Altafulla, apartat de correus 64, 43893 Altafulla.El resultat dels premis es farà públic el dissabte 1 de desembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal d'Altafulla.